ProjeccióThe Green Fog de Guy Maddin

• Dia: 24 d’abril
• Hora: 19:00h
• Espai: Auditori
• Activitat gratuïta amb inscripció prèvia

Com a activitat de finissage de l’exposició «José Fiol. The Green Fog» projectarem la pel·lícula de Guy Maddin que amb el mateix títol, The Green Fog, constitueix un punt de partida per a la investigació pictòrica de Fiol, que ha vist la seva materialització en la mostra que es pot visitar a Es Baluard Museu fins el pròxim 5 de maig de 2025.

El film The Green Fog (2017), co-dirigit per Maddin amb Evan Johnson i Galen Johnson és una proposta experimental que revisita el clàssic Vértigo d’Alfred Hitchcock, a través de diferents materials d’arxiu que provenen d’extractes de pel·lícules i sèries de televisió ambientades a la ciutat de San Francisco, per elaborar-ne una particular versió de l’original.

Després de la projecció, tenim previst un col·loqui en format de diàleg entre l’investigador i programador cinematogràfic, Manuel Asín i l’artista Alain Urrutia.

FICHA TÈCNICA

• Títol original: The Green Fog
• Any: 2017
• Durada: 63 min.
• País: Estats Units
• Direcció: Guy Maddin, Evan Johnson, Galen Johnson

BIOGRAFIES

Manuel Asín (Saragossa, 1978) és director artístic del Festival Internacional de Cine Documental de Navarra Punto de Vista i responsable de l’Àrea de Cinema del Círculo de Bellas Artes de Madrid. Anteriorment, va ser director de la distribuïdora de cinema i editorial de llibres i DVDs Intermedio (2010-2015). Com a programador independent, ha produït cicles per a filmoteques, festivals i institucions artístiques i cinematogràfiques com a Filmoteca Española, Museu Reina Sofía, Xcèntric-CCCB, Institut Moreira Salles, Festival de Cine Europeo de Sevilla, Tabakalera, CGAI, IVAC-Filmoteca de València, Bilbao Arte, Zinebi, etc. Ha publicat textos en revistes nacionals i internacionals com Trafic, Cahiers du cinéma y Caimán Cuadernos de Cine, en la qual és membre del consell de redacció. És autor dels pròlegs i l’edició de dos llibres al voltant del cinema de Jean-Marie Straub i Danièle Huillet: Escritos (2011) y Hacer la revolución es también volver a colocar en su sitio cosas muy antiguas pero olvidadas (2016), així com de l’edició Contra el cine. Obras cinematográficas completas (1952-1978), de Guy Débord.

Alain Urrutia (Bilbao, 1981) viu i treballa a Berlín. Es graduà en la Universitat del País Basc i l’Acadèmia Brera de Milà en 2004. Urrutia ha exposat a museus d’art internacionals, com el Boston Centre for the Arts, el CA2M de Madrid, l’Artium de Vitoria o el Museu Guggenheim de Bilbao, en una exposició col·lectiva durant l’estiu de 2023, i individualment el 2012, en el context de les activitats del seu 15è aniversari. A Urrutia l’interessa la mirada lenta de la realitat que es produeix al pintar. Treballa de forma intuitiva. La seva feina fins avui està lligada a la idea que, en la fotografia, la realitat es converteix en imatge i, posteriorment, es tradueix en una altra realita en pintar-la. En la seva opinió, l’objectiu no és reproduir una fotografia mecànica/digital en pintura, sino construir una imatge pictòrica. Les pintures impacten per la seva impenetrabilitat emocional; posseixen i produeixen una espècie de sileni, una evident falta de legibilitat, inclús una dificultat que trascendeix la seva temàtica en sí. Amb aquesta idea, ralentitza el procés de percepció per obrir camins cap a noves interpretacions a partir d’imatges preexistents, instant l’espectador a qüestionar les seves suposicions sobre el que contempla.