Taller «Dibuix i energia. Eines per a crear i curar» a càrrec de Eulàlia Valldosera
- Dies: 30 de març de 2019
- Hora: 10h-14h i 16h-19h
- Espai: Auditori
- Activitat de pagament amb inscripció prèvia
Es Baluard acull un taller de dibuix organitzat per Eulàlia Valldosera, artista present a la Col·lecció del museu. L’activitat consisteix en una iniciació a la pràctica del dibuix assistit o canalitzat, dirigit a artistes i professionals d’àmbits creatius, a sanadors i a aquelles persones que vulguin adquirir eines d’autoconeixement per a l’expressió d’una nova realitat.
Programa i metodologia
La creadora proposa el dibuix com a escriptura cognitiva que va al rescat de l’hemisferi oblidat per nostra cultura, que ens permet entrar en estats alterats de la consciència i des d’allà, fer-los canvis oportuns en el nostre entramat psíquic, individual i col·lectiu. Per això combina el visible i l’invisible en la seva metodologia: la mobilització de la pròpia energia, iniciant-nos en la geografia del cos entès com a un fractal del tot, mitjançant els mapes transmesos per la via mística, i la pràctica de la línia automàtica i dirigida, capaç de desvetllar l’anatomia del dolor i la possible intromissió de programes col·lectius heretats en la nostra memòria corporal.
Aquest taller té com a objectiu que cadascú acabi configurant-se la seva pròpia caixa d’eines que li permeti acompanyar-se, amb autonomia, en els processos que demana la vida i portar a un treball evolutiu que resitua l’Art amb una eina per allò comú.
Inscripció
El taller es realitza en dues sessions independents amb un màxim de 7 persones en cadascuna.
El preu inscripció de la primera sessió, que es durà a terme el dia 30 de març en horari de 10h-14h i de 16h-19h és de 70 €.
La segona sessió del 31 de març de 10h-14:30h té un import de 55 €.
La formalització de la inscripció es pot fer fins al dia 28 de març al mail: lalivalldos@gmail.com
Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, Barcelona, 1963). Ha representat a l’Estat espanyol en nombroses biennals internacionals durant la dècada dels 90, sent encara una desconeguda (Manifesta I a Rotterdam, Kwang-ju a Corea del Sud, Johannesburg, Istanbul, Sydney, Santa Fe a New Mèxic, Yokohama al Japó, i últimament a Sao Paulo, Venècia i Lió.
La Fundació Antoni Tàpies (Barcelona) li dedica una retrospectiva el 2001 i també exposa al centre Witte de With (Rotterdam). Rep llavors el Premi Nacional de la Generalitat de Catalunya. El 2009 inaugura la seva individual al Museu Reina Sofia (MNCARS, Madrid) que la va situar com a pionera i figura generatriu d’una manera de fer que recorre transversalment tots els medios.Con les seves instal·lacions lumíniques i la seva capacitat d’escenificació mitjançant objectes quotidians, i el ús de la tecnologia, genera espais psicològics que revelen les ombres del nostre imaginari col·lectiu des d’una actitud polític-personal crítica respecte a qüestions de gènere, producció i context expositiu.
Les seves últimes investigacions són un punt d’inflexió en la seva carrera, proposant l’acoblament entre la seva habilitat com a sanadora i/o canalitzadora i el seu treball artístic. D’una banda ofereix els tallers «Dibuix i energia» en què s’inicia als seus participants en el maneig del cos energètic en combinació amb els principis sobre la línia i el color.
El canvi climàtic, l’aigua i els plàstics que la contaminen, l’activació de les coves del paleolític i d’antics llocs de culte matricials, ens parlen d’una revisió del concepte del femení i de la necessitat de despertar i descontaminar les memòries psíquiques ancorades als llocs comuns històrics així com en el nostre inconscient, on afecten mútuament i, entre altres àmbits, promouen l’estat insalubre de les aigües del planeta.
