Autodidacte, comença a pintar el 1942. Es considera un dels creadors de l’abstracció lírica. El 1947 exposa al Salon des Réalités Nouvelles i organitza una exposició vinculada al tachisme juntament amb el pintor i poeta Camille Bryen. A la dècada del 1950 pinta una sèrie d’obres de grans dimensions que tenen per tema les batalles històriques. Per a Mathieu, la velocitat d’execució és essencial, dóna molta importància a l’acte de pintar per si mateix, per la qual cosa duu a terme action paintings i performances públiques. El 1963 publica un assaig teòric titulat Au-delà du Tachisme.
Ha exposat, entre d’altres, a l’Institute of Contemporary Arts de Londres (1956), el Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris (1963), el Grand Palais de París (1978) i la Documenta de Kassel (1959). La seva obra forma part de col·leccions públiques com les del Centre Pompidou de París, el Musée d’Art Modern de París i el Museu de Arte Moderna de Rio de Janeiro, entre d’altres.
E.B.
