Jean Fautrier

París, 1898 – Châtenay-Malabry, França, 1964

El 1908 es trasllada a viure a Londres, on estudia a la Royal Academy School (1912) i més tard a la Slade School of Fine Art. Abandona totes dues escoles perquè no està d’acord amb els seus mètodes i ensenyaments, i es converteix en autodidacte. S’estableix a París el 1922 i aquest mateix any participa en el Salon d’Automne, on mostra obres d’estil realista. El 1928 il·lustra l’Infern de Dant amb 34 litografies que s’acosten a l’abstracció, i a partir d’aquest moment utilitza un llenguatge gestual en pastels i olis. Entre el 1934 i el 1939 viu a la muntanya amb l’objectiu de trobar un modus vivendi lluny de la pintura. Quan esclata la Segona Guerra Mundial torna a París i comença a pintar una altra vegada. Es relaciona amb escriptors i poetes com René Char, Jean Paulhan i Paul Éluard, per als quals il·lustra alguns llibres.

Als anys cinquanta pinta paisatges formalment reduïts a bandes horitzontals de colors, propers als postulats de l’informalisme. Dóna la seva obra al Musée de l’Île-de-France a Sceaux i al Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris el 1964. Aquest últim museu li organitza una gran exposició retrospectiva aquell mateix any. Rep el premi de la Biennal de Venècia (1960) i el premi de la Biennal de Tòquio (1961). La seva obra és present a les col·leccions del Museum of Contemporary Art (Los Angeles), el Museum of Modern Art (Nova York), el Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris, el Teheran Museum of Contemporary Art (Teheran), el Hara Museum of Contemporary Art (Tòquio) i la Tate Collection (Londres), entre d’altres.

Obres a la col·lecció