Kcho (Alexis Leyva Machado)

Nueva Gerona, Isla de la Juventud, Cuba, 1970

Alexis Leyva Machado (Kcho) viu i treballa a l’Havana. Entre el 1986 i el 1990 va estudiar a l’Escuela Nacional de Arte de l’Havana. Durant aquests anys d’estudiant mostra la seva obra en diferents exposicions individuals i col·lectives, si bé és a partir de l’any 1990 que la seva trajectòria artística pren força i es converteix en un dels artistes cubans amb més projecció internacional.

El seu treball gira majoritàriament al voltant de la problemàtica social i cultural cubana i es nodreix especialment del tema de l’emigració, l’èxode i la identitat. Referències a la mar, com a element que possibilita la fuita, però també com un element propi de l’illa de Cuba i dels seus habitants, són presents constantment en la seva obra. De la mateixa manera, cal destacar també les referències a la forma de vida de l’illa, a la història, a l’existència de l’home situat entre la mar i la terra, idees que es veuen simbolitzades, en el món creatiu de Kcho, sobretot per la figura de l’embarcació tractada des de diferents perspectives. La instal·lació, l’escultura, el dibuix i el gravat són els llenguatges que fa servir aquest artista per transformar en obres les seves inquietuds, obsessions i esperances. Treballa amb materials que recull i rescata, molts dels quals són rebutjos que la mar retorna a terra, igual que feia el seu pare, fuster de professió, quan ell era nin.

Ha realitzat exposicions individuals al Museo Nacional de Bellas Artes, l’Havana (1992, 2001), a la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, Palma (1995), al Centro de Arte Contemporáneo Wifredo Lam, l’Havana (1995), al Centre international d’art contemporain de Montréal (1996), al Museum of Contemporary Art, Los Angeles (1997), a l’Israel Museum, Jerusalem (1997), a la Galerie nationale du Jeu de Paume, París (1998), al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (2000), a la Galleria Civica d’Arte Moderna e Contemporanea, Torí (2002), al Museo de Bellas Artes, Caracas (2004), al Museo de Arte Contemporáneo de Panamá (2007), a la Marlborough Chelsea, Nova York (2007), i a la Marlborough Barcelona (2011). La seva obra fa part de col·leccions públiques i privades com la de la Fundación ARCO de Madrid, l’Israel Museum de Jerusalem, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, el Museo Nacional de Bellas Artes de l’Havana i la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, Palma, entre d’altres. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut premis com el Grand Prize de la Gwangju Biennale, Gwangju, Corea (1995), i el UNESCO Prize for the Promotion of the Arts, París (1995).

E.B.

Obres a la col·lecció