S’instal·la a Nova York el 1984, on troba el lloc idoni per desenvolupar un nou llenguatge personal que aporta una nova dimensió a la pintura. La superfície de la tela, imperfecta, monocroma a primera vista, conté una gran càrrega poètica, relacionada amb la memòria i els records. La treballa amb diverses tècniques que li permeten donar a la pintura un caire gairebé escultòric: talls, reutilització de teles d’altres obres i objectes quotidians o que ens remeten a la seva vida personal, la inserció d’una pintura dins una altra, l’aplicació de llum, són algunes de les tècniques que aporten la multiplicitat de perspectives necessària segons la seva visió. El 1992 participa a la Documenta de Kassel. Ha exposat, entre d’altres, al Guggenheim Museum Soho de Nova York (1995), al Museo Cantonale d’Arte de Lugano (1997), al Museo d’Arte Contemporanea de Villa Croce, Gènova (2005), i al Museo Correr de Venècia (2008).
E.B.
