Viu i treballa a Düsseldorf. Ingressa a l’Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf el 1977, on rep classes de Bernd i Hilla Becher i coincideix amb altres artistes destacats com Candida Höfer, Axel Hütte, Andreas Gursky o Thomas Struth. Entre els anys 2000 i 2006 és professor de la dita acadèmia.
Ja durant els anys de formació, Ruff es diferencia de la resta de companys de la seva generació amb la utilització de la fotografia en color, amb un interès remarcable per la imatge en si mateixa i pels mitjans de producció. Concep la fotografia com a mitjà que només captura la superfície de les coses i deixa que l’espectador en descobreixi els significats.
Més conegut per la recuperació que féu del gènere del retrat als anys vuitanta, de mig cos i expressió neutra, les seves sèries plantegen també en profunditat altres temàtiques i reflecteixen diverses tècniques: espais privats que mostren la seva pròpia intimitat familiar; l’arquitectura, la banalitat aparent de les façanes d’habitatges i edificis i assentaments industrials vistos des d’una mirada asèptica i freda, o la seva particular recreació d’edificis públics com el mercat de la sèrie «M.p.d.n» (Mercato del pesce di Napoli); l’astronomia, per la qual se sent atret des de ben jove; o la reutilització de material fotogràfic de premsa i de caràcter científic ja existent, que manipula per ordinador fins a acostar la imatge als límits de l’abstracció.
La seva obra més recent reflecteix el poder de la imatge a l’era digital: selecciona imatges a Internet, que augmenta a gran escala fins a aconseguir bells camps de color, i escull imatges pornogràfiques que despulla del seu caràcter sexual agressiu tot disminuint-ne la definició, fins al punt que les apropa a la pintura.
Ha representat Alemanya a la Biennal de Venècia de 1995 i ha estat guardonat amb els premis Hans-Thoma Preis, Hans-Thoma Kunstmuseum de Bernau, Alemanya (2003), International Center of Photography Infinity Award de Nova York (2006) i Premio PhotoEspaña 2011. Al llarg de la seva prolífica carrera, ha realitzat nombroses exposicions de caràcter individual: Museum für Moderne Kunst (Frankfurt, 1992), Centre national de la photographie (París, 1997), Pusan Metropolitan Art Museum (Corea, 2003), Musée d’art moderne, (Ginebra, 2004), Moderna Museet (Estocolm, 2007), Kunsthalle Wien (Viena, 2009), Centro de Arte Contemporáneo de Málaga (2011) i a la Sala Alcalá 31 (Madrid, 2013). La seva obra forma part de museus i entitats com el Museo d’Arte Contemporanea Donna Regina (Nàpols), The Metropolitan Museum of Art (Nova York), Solomon R. Guggenheim Museum (Nova York), Moderna Museet (Estocolm), Essl Museum (Viena), Artium de Álava (Vitòria), Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma i Fundación Telefónica (Madrid).
E.B.
