Adrián Martínez.
Que la cumbia suene más fuerte que los problemas

Les obres d’Adrián Martínez es caracteritzen per l’enfocament narratiu, l’ús de l’humor i el vincle que estableixen entre el territori i els materials. La seva nova exposició a Es Baluard Museu, «Que la cumbia suene más fuerte que los problemas», és una celebració de resiliència en què es capturen tant les frustracions pròpies de la pràctica artística com la capacitat de transcendir-les teixint xarxes de col·laboració.

Les obres presentades s’han concebut específicament per a aquesta mostra i són el fruit d’un diàleg amb les possibilitats de producció del context immediat. A través de materials locals, com la llana autòctona tenyida amb elements naturals, el projecte posa en valor la memòria dels materials i la seva capacitat narrativa. Les peces de feltre incloses a l’exposició es poden entendre com una forma de pintura expandida, en íntima relació amb el paisatge i l’aspecte comunitari o col·laboratiu. D’aquesta manera, la pintura s’arrela en un territori i en una economia de sabers tradicionals i genera una connexió amb les històries i els processos que habiten en els materials.

En l’àmbit narratiu, l’exposició aborda les tensions i les contradiccions del món de l’art i apel·la a un humor crític que convida a qüestionar-ne les estructures i les dinàmiques: des de l’estudi fins al museu. Reflexiona sobre qüestions com ara la col·laboració, les convencions artístiques, els límits entre la producció artística i la producció artesanal, el sentit de pertinença o l’ecologia. Mitjançant dibuixos i animacions que incorporen referències a l’absurd, Martínez explora les paradoxes i les frustracions del procés pictòric i desvela les tensions entre la pràctica artística i el context en què s’inscriu.

Les obres reunides en aquesta exposició conviden a observar amb deteniment el que ens envolta, a descobrir les possibilitats estètiques dels materials i a repensar el lloc de la pintura. En un context de crisi ecològica i tensions globals, Martínez proposa una pràctica artística que celebra els temps lents per reivindicar allò artesanal, allò comunitari i allò processual com una manera de resiliència. O, en altres paraules, perquè la cúmbia continuï sonant més fort que els problemes.

Adrián Martínez (Eivissa, 1984) és llicenciat en Belles Arts per la ULL, Tenerife. Actualment resideix i treballa a Mallorca. Desenvolupa la seva activitat artística per mitjà del dibuix, entès com un procés de recerca i de comprensió fruit del seu desig de narrar certs relats, de reflexionar sobre allò quotidià o de qüestionar la seva pràctica artística. El material utilitzat en la seva obra va des del grafit sobre paret, el ferro, la llana o l’animació/so, i cada un d’aquests materials té un llenguatge propi que aconsegueix atorgar-li diverses capes i profunditats a l’obra.

Entre les exposicions individuals que ha realitzat destaquen espais com la Galería Ferran Cano, Barcelona i Palma (Mallorca); la Sala de Arte Cabrera Pinto, La Laguna, Tenerife, i l’Ateneo de La Laguna, Tenerife. Ha participat en nombroses exposicions col·lectives: Casal Solleric, Palma, Mallorca; La Regenta, Las Palmas de Gran Canaria; MACE, Eivissa; TEA, Tenerife; Círculo de Bellas Artes de Madrid; Es Baluard Museu, Palma, Mallorca; MUU Kaapeli, Hèlsinki; Centro de Arte La Recova, Tenerife, i Sala de Arte Cabrera Pinto, La Laguna. La seva obra fa part de les col·leccions públiques i privades següents: MACE, Museu d’Art Contemporani d’Eivissa; Fundación Mapfre Guanarteme; Ajuntament de Manacor, Ajuntament de Santanyí, Govern de Canàries i la Universidad de La Laguna. El 2022 rep el XXV Premi Ciutat de Manacor d’Arts Plàstiques; el 2024 li és atorgat el Premi Vila de Santanyí Francisco Bernareggi d’Arts Visuals i aquest mateix any participa a la BIAM 2024, la Biennal d’Art Ciutat d’Amposta al Centre Lo Pati.