ALBERTO GARCÍA-ALIX

“Formentera… Què hagués estat de mi sense l’illa… Hi he estimat i m’hi he perdut. A les seves aigües flota el mar de la meva consciència… Bogeries, sotracs emocionals, afectes i amors… A aquesta roca del Mediterrani vaig ser-hi feliç com mai i trist”, escriu Alberto García-Alix respecte de la menor de les Pitiüses, una illa lligada a les seves vacances –també hi estan, encara que menys, Eivissa i Mallorca-. Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma n’exhibeix per primera vegada les fotografies realitzades, a tres de les Illes Balears.
 
Nascut a Lleó, el 1956, Alberto García-Alix viatjà per primera vegada a Eivissa el 1974, tot i que els primers negatius de l’illa daten de 1981. Fins al 1989, no visità Formentera, però de llavors ençà aquesta illa, com afirma el comissari de l’exposició, Nicolás Combarro, “torna de forma recurrent a la seva vida i, per tant, a la seva obra. Una sensació de llibertat, un hedonisme que impregna les imatges que ens arriben a través del filtre de la seva mirada”. Les fotografies de García-Alix donen compte de les persones i els llocs que han estat i són importants a la seva vida. I, com demostra l’exposició “Lo más cerca que estuve del paraíso”, les Illes Balears, a excepció de Menorca, es troben en l’itinerari autobiogràfic de qui és Premi Nacional de Fotografia 1999. Ara bé, no en cerqueu la descripció esperada, ni geogràfica, ni social, no en García-Alix. Allò important és la mirada del fotògraf, com detén allò que veu per retornar-ho amb molts de matisos de gris, els no-colors dels horabaixes, dels capvespres i de les nits. I important també és el refuig de la tècnica digital, l’afecció a les càmeres de sempre i la passió pel laboratori en la recerca i domini d’una perfecció tècnica que contribueix a fer tan estranys com propers els personatges, els paisatges i les vivències que retrata.

Espai: Planta -1
Producció: Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma