Col·lecció. De la posguerra a la contemporaneïtat

Es Baluard Museu presenta una nova lectura de la Col·lecció al voltant de les pràctiques artístiques desenvolupades entre el 1940 i el 2017. Estructurada en dos àmbits cronològics, la selecció exposada -un total de 67 obres d’art més documentació- explora, a manera de seqüència, les connexions i les interseccions existents entre els contextos artístics local, nacional i internacional.

El recorregut s’inicia en el context europeu de postguerra i les noves aproximacions i representacions de la realitat sorgides entre el 1940 i el 1977: l’existencialisme, representat per Wols; la continuïtat/ruptura respecte de les avantguardes a través de figures clau com ara F. Léger, Marie Laurencin, Joan Miró, Pablo Picasso, Georges Braque o André Masson; l’abstracció matèrica i gestual representada per Antoni Tàpies, Hans Hartung i Rafel Tur Costa; els orígens del videoart a Europa amb Robert Cahen com a referent destacat, i la introducció a Mallorca de les noves pràctiques vinculades al conceptualisme en els anys 70 -el mail art i la poesia visual, entre d’altres-, a través del fons documental Risc i ruptura dels creadors Pep Canyelles, Jaume Pinya i Horacio Sapere, dipositat el 2019.

Un àmbit especial dedicat a Joan Miró s’inclou en aquest segon apartat; una selecció destacada d’obres procedents de la Col·lecció Serra i la Família Miró -pintura, obra gràfica i dibuix- recull el seu procés creatiu entre el 1966 i el 1977, anys en què manté un intens nivell tècnic i conceptual, i reflecteix la seva participació activa en l’àmbit cultural mallorquí.

El segon període, centrat en els anys 1978-2017, assenyala el context artístic global marcat per la recerca del reconeixement de la fotografia com a mitjà artístic des dels anys 60, mentre en sorgeixen altres de nous com la instal·lació i la performance. La reivindicació de la pintura a Europa durant les dècades dels vuitanta i noranta -la via figurativa i la proposta vinculada a l’abstracció- relega a un segon pla la pràctica escultòrica, influenciada pel minimalisme, el constructivisme i el conceptualisme, i caracteritzada per la reducció geomètrica de la forma i la figuració.

El registre de la memòria individual i col·lectiva, el debat entorn de les transformacions econòmiques, socials i polítiques esdevingudes durant les darreres dècades a Orient i Occident, el domini de les noves tecnologies i l’expansió envers altres camps d’investigació -la biotecnologia, per exemple- determinen, entre altres temes, l’apertura a nous significats que conté i transmet l’obra d’art des de finals del segle XX fins a l’actualitat. Ignasi Aballí, Nevin Aladağ, Amador, Andrea Büttner, Miquel Barceló, Miguel Ángel Campano, Pepe Cañabate, Lawrence Carroll, Adriano Costa, Amparo Garrido, Luis Gordillo, Rafel Joan, Ángeles Marco, Lydia Okumura, Walid Raad/The Atlas Group, Tomás Saraceno, Antoni Socías, Mladen Stilinovic, Eulàlia Valldosera i Francesca Woodman, tanquen la selecció d’artistes.