Col·lecció permanent

Seguint l’objectiu d’impulsar les obres de la seva col·lecció i compartir-les des de la transversalitat amb els diversos interlocutors, Es Baluard organitza la revisió expositiva dels seus fons per tal de configurar una nova disposició museogràfica a partir d’una genealogia que vectoritza lectures dogmàtiques, alternatives i casos d’estudi inèdits.

Aquesta nova presentació de la col·lecció permanent a la planta principal d’Es Baluard desenvolupa, a través de diversos estadis, un recorregut crític per les pràctiques artístiques locals, nacionals i internacionals que arrenca en l’academicisme vuitcentista de proximitat vers el paisatge natural de Mallorca i s’expandeix en diferents etapes i estils per situar-nos en alguns dels discursos de la contemporaneïtat que analitzen aquest esdevenir entre la subversió del paisatge i la recerca de l’equilibri estètic i social.

Explorant, com és habitual en els nostres muntatges, nous dispositius en el llenguatge de les exposicions, el projecte museogràfic presenta obres d’èpoques diferents amb una certa continuïtat cronològica. No obstant això, no és un projecte sobre el passat sinó sobre el present. És un panorama des de la talaia del dubte, com un interrogant obert entre l’observador i l’observat.

El recorregut no dogmàtic s’intersecciona amb concepcions acadèmiques de la història de l’art per treballar des de la fissura i el desplaçament i incidir en l’ideal de museu com a gran custodi del patrimoni, la seva revisió i transmissió.

Un museu és un organisme viu en el qual és possible indagar en les lectures proposades per les històries de l’art i mostrar noves metodologies d’aproximació a aquestes lectures, qüestionant constantment. En els marges de la centralitat, des de la perifèria, sorgeixen, doncs, vectors entrecreuats i la possibilitat d’aprofundir en combinacions d’obres a partir de l’absència d’altres.

Per primera vegada es pot veure una selecció notable de les obres que recentment s’han incorporat als fons del museu a partir de donacions i dipòsits de col·leccionistes, artistes i institucions, complementada amb diversos préstecs específics per a aquesta nova lectura que presentem. Totes corresponen a un període entre el 1949 i el 2016, i en destaquen 16 peces rellevants realitzades per Joan Miró.

Així —a més de la pintura, el sol, la mar i la terra, el conflicte i la recerca de l’equilibri—, entre les novetats hi ha la possibilitat de reobrir la història a la participació dels feminismes, gèneres i transgèneres, correlacions entre actituds que van vehicular l’immaterial del conceptual i la performance o van explorar els intersticis del land art.

Aquesta revisió de la col·lecció és la tercera realitzada per la directora d’Es Baluard, Nekane Aramburu, des del 2013, un tipus de dispositiu museogràfic obert en diferents etapes a la intervenció d’altres agents, com va succeir amb la Carte blanche a Agustín Fernández Mallo o Isaki Lacuesta.