• Daniel García Andújar, Juguete de los hados [Empesos pel destí], 2022 (fotograma del vídeo). Cortesia de l’artista
  • Vicent Mestre, Desembarco de los moriscos en el puerto de Orán; Vicent Mestre, Embarque de los moriscos en el puerto de Denia, 1612-1613. Colecció Fundació Bancaja. © Es Baluard Museu, 2022. Fotografia: David Bonet
  • Daniel García Andújar, Juguete de los hados [Empesos pel destí], 2022. © Es Baluard Museu, 2022. Fotografia: David Bonet
  • Daniel García Andújar, Poseidón [Posidò], 2016. Cortesia de l’artista. © Es Baluard Museu, 2022. Fotografia: David Bonet
  • Daniel García Andújar, Mediterraneum. Atlas. Puertos, 2022. Cortesia de l’artista. © Es Baluard Museu, 2022. Fotografia: David Bonet
  • Daniel García Andújar, Tráfico; Corsarios; Mare Nostrum, al-Baḥr al-Mutawāsiṭ, البحر المتواسط , Ak Deniz, 2022. © Es Baluard Museu, 2022. Fotografia: David Bonet
  • Daniel García Andújar, Patente de corso. Atlas, 2022 (detall). Cortesia de l’artista. © Es Baluard Museu, 2022. Fotografia: David Bonet
Daniel García Andújar, Juguete de los hados [Empesos pel destí], 2022 (fotograma del vídeo). Cortesia de l’artista

Daniel García Andújar.
Patent de Cors

Lloc: Espai B

Navegar el Mediterrani és una acció carregada de significats històrics, polítics i socials. És assumir una multiplicitat de presències i absències portadores d’històries enterrades i negades, és voler veure que el temps continua sent el transmissor d’un imaginari que posa de manifest el conflicte, el desterrament i l’exili. «Patent de Cors», d’una banda, dona nom a l’exposició que Daniel García Andújar presenta aquesta temporada amb materials i obres inèdites, i d’altra banda, ja deixa entreveure quelcom d’abandonament, espoliació i pèrdua. Sota aquest epígraf, Andújar ha portat a terme una investigació site specific per presentar-nos algunes peces que apel·len a un temps i a un espai comú.

Materials i històries que ens retornen mitjançant un gest senzill la possibilitat de ser lloc, d’esdevenir espai i reivindicar memòries. Daniel García Andújar recupera i recrea un emplaçament que, tot i ser conegut, es presenta per primera vegada: el Mediterrani. Pensar el Mare Nostrum, tal com l’anomenaven els romans, és assumir aquests viatges, diàspores i migracions. És recuperar altres vides, moltes de les quals, perdudes i silenciades. Pensar el Mediterrani com a illa, com a lloc aïllat però identificat, provoca estranyesa i inseguretat. Des d’aquesta nova entitat, Andújar estableix múltiples capes de significat a través d’elements que, alhora, responen a una investigació configurada a través de diversos vèrtexs. Conscient de la impossibilitat d’abastar tots els silencis, congrega un corpus visual que apel·la a temps diversos, peces que marquen un fil històric i assenyalen un no-final: des dels relats de l’Eneida fins als darrers cossos que han mort en la travessia cap a Europa. És traient a la llum aquests, altres, relats que dialoga amb la Patent de Cors i estableix una metàfora que accepta el robatori, no només material, sinó dels drets fonamentals.

D’entre moltes de les narracions trobades, cal destacar la de Deseado Mercadal (Maó, 1911-Maó, 2000), un escriptor, periodista i músic que va formar part de la resistència de Menorca durant la Guerra Civil i dirigí el diari socialista Justicia Social. Durant la seva fugida del règim franquista va ser internat en camps de concentració, al nord d’Àfrica i al sud de França, va tornar des d’Algèria a Espanya el 1948 com a bandejat, fins que se li va permetre el 1965 tornar a la seva Menorca natal. Així doncs, apareixen mites grecoromans que adopten un rol visionari, com el vídeo produït a les costes balears en el qual un Posidó solca el mar tancat en una carcassa d’un altre temps.

L’exposició congrega una mena de mosaic o arxiu simbòlic que permet rastrejar el conflicte i el dolor a través de les més de 300 imatges recollides. El projecte incideix, com és habitual en el seu treball, en la necessitat de revisar i reescriure la història, de reconèixer que el robatori i l’espoli es produeix no només després de la permissivitat d’una Patent de Cors, sinó en històries oficials i, sobretot, en el moment en què desposseïm les persones dels seus drets, de les seves memòries i de la seva identitat. Andújar incideix en el fet que la història és plena de sostraccions sistèmiques que acompanyen i han acompanyat desplaçaments i exilis forçats. És en aquesta condició de desterrament des d’on reivindica la dignitat esborrada i la necessitat de retornar-los el lloc que sempre haurien hagut d’habitar.

 

Daniel García Andújar (Almoradí, Alacant, 1966) és un artista visual, teòric i activista que treballa i viu a Barcelona. A través d’intervencions a l’espai públic i un ús crític dels mitjans digitals i les estratègies de comunicació de les corporacions connectades a ell, el seu treball teòric i artístic oscil·la entre territoris reals (la ciutat) i virtuals (la Xarxa). Ha impartit i dirigit tallers i seminaris per a artistes i col·lectius socials en nombrosos països. Les seves obres s’han mostrat en nombroses exposicions a tot el món, incloses Manifesta 4 i la 53a Biennal de Venècia. El Museu Nacional Centre Art Reina Sofia va acollir una completa mostra individual en 2015, comissariada per Manuel Borja-Villel. En 2017 participa a documenta14 a Atenes i Kassel.

Compartir
Categories
Temporals
Etiquetes
-
16 de setembre de 2022 → 22 de gener de 2023
Comissariat: Imma Prieto

Coproduïda amb:

Amb la col·laboració de:

 

Descàrregues:
Publicacions:
Activitats:
Amics d'Es Baluard
Visita exclusiva amb Imma Prieto i Daniel García Andújar
15 de setembre, 18 h
Requisit: ser Amic d’Es Baluard