Es Baluard any zero
Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, coincidint amb la seva inauguració, presenta l’exposició “Es Baluard any zero”, que mostra una sel·lecció d’obres que pertanyen al fons de la col·lecció. Una col·lecció que il·lustra algunes de les tendències més importants de l’art des de finals del segle XIX fins als nostres dies.
Amb un nucli de més de 500 obres, la col·lecció neix a partir dels fons dipositats per les quatre entitats que formen la Fundació Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma: Ajuntament de Palma, Consell de Mallorca, Govern de les Illes Balears i Fundació d’Art Serra. Mereix una especial atenció la sèrie d’obres dipositades per “SA NOSTRA”, Caixa de Balears i també s’ha de destacar la col·laboració de col·leccionistes privats, artistes i empreses que han volgut ser partíceps del projecte amb obra en règim de donació o dipòsit.
L’exposició “Es Baluard any zero” s’articula entorn a vuit àmbits, el primer dels quals és el dedicat al gènere del paisatge. Titulat “Paisatge de la mediterrània” versa entorn del modernisme i del postmodernisme, sense oblidar les arrels d’artistes illencs com Ricard Anckermann, que inicien l’abandonament de l’academicisme de finals del segle XIX per donar pas als nous corrents. Entre les obres s’inclou un conjunt de paisatges mallorquins d’artistes lligats a aquesta terra, com són: Hermenegildo Anglada-Camarasa, Antoni Gelabert, Sebastià Junyer Vidal, Joan Miró, Eliseu Meifrèn, Joaquim Mir, Santiago Rusiñol o Joaquín Sorolla.
“La renovació del classicisme en un segle de nu i retrat femení” és el segon àmbit, dedicat a la figura femenina. Distints estils figuratius es troben representats: el retorn del classicisme, el realisme o la nova subjectivitat, el surrealisme, etc., tots ells representats a la selecció de peces que daten des de la dècada dels anys deu fins els anys setanta, amb la imatge de la dona i el nu femení com a protagonistes de les obres de Kees Van Dongen, Francis Picabia, Marie Laurencin, René Magritte, Juli Ramis, Archie Gittes i Pablo Picasso.
“La corrent analítica: experimentacions entorn a la forma, el gest i la matèria”, és el títol del següent àmbit que presenta obres que fan referència al cubisme, l’abstracció lírica, informalista, geomètrica i expressionista. La geometrització de les formes, la representació fragmentada o la plasmació del que és invisible per a l’artista són algunes de les constants del vessant cubista que podem apreciar a les obres de Marie Blanchard, Albert Gleizes i Leo Gestel. De la segona meitat del segle XX, la col·lecció té un conjunt important d’obres d’artistes abstractes que permet apreciar les diferentes vies d’investigació: l’exploració de la forma i el color a l’obra de Sergei Poliakoff i Juli Ramis; el llenguatge gestual de Georges Mathieu, Jean Fautrier, Jean-Paul Riopelle, Nicolas de Staël, Hans Hartung, André Masson, Will Faber i Frank El Punto; l’empremta de l’expressionisme nord-americà, present a través d’un collage de Robert Motherwell i d’obres d’alguns deixebles seus com Esteban Vicente i José Guerrero; el qüestionament del concepte tradicional de pintura a l’obra d’Yves Klein i Lucio Fontana; i l’especulació geomètrica de Victor Vasarely, Eusebio Sempere i José María Yturralde. La realitat artística de postguerra espanyola està àmpliament representada en aquest àmbit per artistes que renovaren el llenguatge pictòric i escultòric, com Antoni Tàpies, Manuel H. Mompó, Josep Guinovart, Antonio Saura, Manolo Millares, Luis Feito, Manuel Rivera, Pablo Serrano, y Eduardo Chillida, entre d’altres. L’exploració del llenguatge abstracte es completa amb la referència a l’expressionisme nòrdic amb obres de dos dels membres del grup COBRA, Karel Appel i Asger Jorn i del danés Bengt Lindström.
“Els joves salvatges o el subjectivisme de l’era postmoderna”, està dedicat al resorgiment de la pintura amb caràcter matèric i expressiu. És el denominat neoexpressionisme a Alemanya i transvanguarda a Itàlia. Artistes representatius d’aquesta tendència son Anselm Kiefer, Georg Baselitz i Francesco Clemente. També es troba representada la jove generació de pintors espanyols, alternativa a quasi una dècada d’ascetisme conceptual, al qual contraposen un segell inconfusible de despreocupació i desmitificació dels grans temes, entre ellsMiquel Barceló, Miguel Ángel Campano, José Manuel Broto, José María Sicilia i Ferran García Sevilla.
Continua el recorregut per “Les mirades del present: l’art com a metàfora”, espai dedicat a la producció artística actual, on s’explorennous llenguatges, tècniques i suports, sense abandonar totalment els camins de la tradició. Sempre fidels al seu món personal, no tenen la necessitat de superar o rebutjar les tendències anteriors. Pintura, escultura, video-instal·lació i fotografia són les propostes aquí presentades, amb les quals els artistes tenen l’ambició de seguir transformant les nostres consciències, com podem veure a les peces de Wolf Vostell, Antoni Socías, Fabrizio Plessi, Luis Gordillo, Jaume Plensa, Amador, Rebecca Horn, Susy Gómez, Juan Muñoz i Bernardí Roig.
“Miró i la seva irradicació en l’art contemporani”, espai dedicat a la figura de Joan Miró, amb un conjunt d’obres de la seva etapa mallorquina, realitzat per al seu entorn d’amistats, a les quals es reflecteix el Miró més espontani i íntim. Juntament amb Miró, s’exhibeixen les obres d’altres exponents del surrealisme i companys de generació com ara Wifredo Lam, Victor Brauner, Óscar Domínguez, Roberto Matta, Alexander Calder, Man Ray i Max Ernst, entre d’altres.
“Ceràmica de Picasso”, contempla la figura de Picasso a través d’una destacada selecció de peces de ceràmica creades al taller de Madoura (França). Picasso va saber introduir i desenvolupar noves temàtiques dins aqust llenguatge artístic traicional com la tauromàquia o la música; també va crear noves tipologies com els gerros zoomòrfics, i va aconseguir abandonar la funció utilitària dels plats, fonts i rajoles per convertir-los en verdaderes obres d’art.
A “Mestres en paper”, es mostren obres on l’espontaneïtat de la composició, la llibertat en el traç i la revindicació de noves temàtiques són una constant en el procés creatiu dels artistes representats en aquest àmbit: des d’Henri de Toulouse-Lautrec, Gustav Klimt i Amedeo Modigliani com a fidels observadors de la figura humana de finals del segle XIX i principis del XX, passant per la crítica social més arrelada a Espanya amb l’obra de José Gutiérrez Solana i Julio González, fins arribar a l’abstracció pura de Wassily Kandinsky i Joan Miró, entre d’altres.
A les terrasses exteriors del museu es presenta l’àmbit “Concentració i expansió: les formes de l’escultura”, obres escultòriques de destacades figures dels segles XX i XXI com Magdalena Abackanowicz, Ferrán Aguiló, Faustino Aizcorbe, Jean Arp, Richard Brotherton, Rafael Canogar, Anthony Caro, Barry Flanagan, Amadeo Gabino, Manuel H. Mompó, Jorge Oteiza, Pablo Palazuelo, Josep Maria Sirvent, etc.
Espai: Planta 0, Planta-1, Planta 1, Terrasses exteriors
Producció: Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma