Ian Waelder.
even in a language that is not your own

La pràctica artística d’Ian Waelder (Madrid, 1993) es fonamenta en la recol·lecció de fragments, tant materials com de relats aparentment ficticis, rebutjats i que han caigut en l’oblit. El seu treball explora línies conceptuals que a vegades es creuen: d’una banda, la poètica de l’accident, i, de l’altra, la memòria des d’allò que resta o de l’empremta, tot aïllant petites històries materials i estirant les possibilitats del llenguatge en relació amb la seva biografia.

«even in a language that is not your own», el nou projecte d’Ian Waelder per a Es Baluard Museu, comença amb una investigació sobre la genealogia familiar de l’artista, la Història recent i els paral·lelismes entre el cos i la màquina; al mateix temps, ens convida a reflexionar sobre l’orientació, la parla i els gests nimis que substitueixen les paraules.

Amb aquesta exposició Waelder convida l’espectador a transitar un recorregut basat en una estructura separada tant del museu com del tragí quotidià. Es tracta d’iniciar-lo en un periple per una mena d’interzona que ben bé podria ser una cavitat oral, un espai entre allò real i allò imaginari; o la sala de màquines d’una abstracció familiar, allà on s’articula materialment la parla.

Si la Història s’observa des del prisma irreductible d’allò personal, Waelder proposa dur a terme la seva indagació per mitjà d’un recorregut ple d’històries, de petits comentaris que obren un ampli ventall de possibilitats i desviaments; de notes a peu de pàgina del text principal.

L’exposició i el seu recorregut es planteja com un tot en el qual cal orientar-se. L’estructura física d’aquesta zona de pas suporta una sèrie d’intervencions, imatges i escultures que no es volen articular en una seqüència lògica ni discursiva. Per contra, es planteja com un tot en què primer cal perdre’s per, successivament, orientar-se i, eventualment, trobar un camí.

Aquesta exposició pauta la seva estructura fonamental, com un laberint, en un mapa en blanc; un esbós amb indicacions enigmàtiques o lacòniques en què l’espectador ha de desxifrar petits apunts dibuixats de memòria o escrits en completa obscuritat.

Els elements que l’artista disposa intenten apel·lar l’espectador per involucrar-lo i desplaçar-lo cap a una experiència compartida, una mena de memòria comuna que es transmet de manera oral, tal vegada imprecisa, segurament incompleta. I, no obstant això, recognoscible.

L’estructura ens porta a una espècie d’interzona suspesa, com si estiguéssim desplaçats dins la llengua o el llenguatge d’algú altre, i on, després d’un primer moment de pèrdua dels referents habituals, finalment ens sorprèn quan la comprenem, i fins i tot pot resultar-nos familiar. El format expositiu s’ha pensat i s’ha realitzat com un discurs oral que apel·la contínuament a allò personal i a allò polític, i ens introdueix en una parla que ens xiuxiueja a cada pas, que desxifra empremtes i fragments oberts tot esperant l’espectador.

Ian Waelder és un artista i editor estatunidenc-espanyol. Va estudiar Belles Arts sota la mentoria de Haegue Yang i Peter Fischli a la Städelschule de Frankfurt, ciutat on viu actualment. El seu treball parteix principalment de conceptes lligats a la memòria, l’empremta i el llenguatge i fa servir mitjans que van des de la fotografia i l’escultura al so o la instal·lació.

Ha exposat individualment a la Galerie Rolando Anselmi (Roma), ethall (Barcelona), Centro Párraga (Múrcia), The Finnish Museum of Photography (Hèlsinki), L21 (Madrid/Palma) i LOCAL Arte Contemporáneo (Santiago de Xile), entre d’altres. També ha participat en nombroses col·lectives en galeries i institucions com Francis Irv (Nova York), Nassauischer Kunstverein (Wiesbaden), Kunstverein Wiesen, la Biennal de Venècia d’Arquitectura, Salón (Madrid) o La Casa Encendida (Madrid).

Des del 2019, i en paral·lel a la seva pràctica artística, dirigeix Printer Fault Press, una editorial especialitzada en llibres d’artistes.