JOAN BENNÀSSAR. EL VI QUE BEC TÉ GUST DE MAR

«El vi que bec té gust de mar» és el títol de l’exposició que ens remet a la traducció en imatges d’un llarg viatge on «l'art és origen del coneixement; el vi, estímul i font d'inspiració», a través de la visió personal de l’artista Joan Bennàssar (Pollença, Mallorca, 1950). Pintor i escultor de reconegut prestigi des de la dècada dels anys 80, Joan Bennàssar desenvolupa la seva trajectòria artística al voltant de l’experimentació amb els llenguatges figuratiu i abstracte i planteja temes i conceptes de caràcter universal (el retrat, el bodegó, l’erotisme, la música…). La seva obra, plena de referències autobiogràfiques però també poètiques i literàries, es complementa amb l’edició dels llibres Mallorca eròtica (2007) i Joan Bennàssar (2008).
 
L’exposició, organitzada per la de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears mitjançant la Direcció General de Cultura i Joventut i de l'Institut d'Estudis Baleàrics amb la col·laboració d’Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, sorgeix arran de la publicació del llibre editat amb el mateix títol, en la qual l’artista presenta una selecció de pintures i obra sobre paper de creació recent, dedicada a la història del vi a la Mediterrània, amb atenció especial a les Illes Balears. Joan Bennàssar és un artista multidisciplinari, un artista en el sentit renaixentista de la paraula, ple d'una inquietud permanent per l'experimentació, un creador que té en poder seu uns dots innats i una tècnica extraordinària.Ha encès espelmes al temple perquè la màgia i la intuïció poètica entrecreuin les seves forces amb la voluntat d'una imaginació creadora, amb les armes que li són pròpies com a artista: ulls, mans i cor. «Som un pintor mediterrani, poc racional i que experiment amb els meus sentiments». «Necessit saber el que sento, entendre… creure que la pintura té poder de canvi».
 
Durant anys la seva obra ha seguit una trajectòria paral·lela als llenguatges del seu temps. La gran facilitat que té per passar d'un estil a un altre han fet que l'obra canviï, de vegades radicalment, segons les circumstàncies personals, l'entorn social i el moment artístic general. «El risc és inherent a la condició d'artista. Un artista sense risc és menys artista». «És necessari recuperar l'art que ens xerra dels misteris del demà, fet de treball, esforç i amor».
 
Les obres exposades són part d'aquest viatge a la recerca d'una Ítaca idealitzada, un recorregut en quèel vi i els seus déus són la temàtica i la Mediterrània, bressol, encreuament i barreja de moltes nobles i riques cultures, el seu referent. «Visc en un món en què jo dec i em deuen. I vaig saldant aquest deute amb l'arma que millor conec i en l'espai on millor em desenvolup». Joan Bennàssar, un artista poderós en idees originals, no en tòpics, no cerca imitar el món, sinó inventar-se'n un de nou i desvetllar l'abundància de matisos que té aquest en el qual vivim i que molt sovint som incapaços de veure. «No deixar-me vèncer, aquest és el meu combat».