José Fiol. The Green Fog

«The Green Fog» és un nou projecte de l’artista mallorquí José Fiol en el qual s’entrellacen dos esdeveniments aparentment inconnexos: la final de Wimbledon de 1975 i la reinterpretació cinematogràfica de Vertigen (1958) a la pel·lícula experimental The Green Fog, dirigida per Guy Maddin. Fiol utilitza aquests esdeveniments com a punt de partida per explorar com la història, el cinema i l’esport poden interrelacionar-se a través de la tècnica del cut-up per crear noves narratives i significats.

La final de Wimbledon de 1975 és un punt de referència en la història del tennis, en la qual Arthur Ashe, un destacat tennista i activista pels drets humans, es va imposar a Jimmy Connors i es convertí en el primer i únic tennista masculí afroamericà que guanyà aquest prestigiós torneig. Aquest enfrontament va ser més que un simple duel esportiu; va representar un xoc entre dos estils de joc i, en un sentit més ampli, entre dues visions del món. Ashe, amb el seu enfocament estratègic, tàctic i la seva esportivitat, es va enfrontar a l’estil agressiu i contundent de Connors, qui en aquell moment era el número u del món. Tot i que Ashe mai no havia guanyat un set en els enfrontaments previs contra Connors, va traçar una estratègia enginyosa que va desarmar completament el seu oponent i que el portà a una victòria històrica per 6-1, 6-1, 5-7 i 6-4.

D’altra banda, The Green Fog és una reinterpretació de la clàssica pel·lícula Vertigen d’Alfred Hitchcock, construïda a partir de fragments de pel·lícules i sèries de televisió antigues rodades a San Francisco. Aquesta tècnica, el cut-up, és una manera de fer que el conegut sembli desconegut, que allò familiar es transformi en quelcom estrany i sorprenent. Amb cada fragment juxtaposat, Maddin ens submergeix en un remolí visual, en què cada escena sembla esvair-se en la següent, com una boira verda que envolta i confon.

És precisament aquesta boira verda la que sembla envoltar el projecte de Fiol, qui ha decidit unir aquests dos mons en una sèrie de tríptics que representen el desenllaç d’aquella mítica final de Wimbledon i en què fusiona imatges de partits i de la pel·lícula experimental de Maddin. La sala D d’Es Baluard es banya amb un halo de surrealisme, de misteri, com si els esperits de Vertigen i d’aquell Wimbledon del 75 xiuxiuejassin a l’aire.

José Fiol (Palma, Mallorca, 1978) és un artista visual l’obra del qual és reconeguda per la seva capacitat per explorar i resignificar la memòria col·lectiva a través de la reconfiguració d’imatges. La seva formació al Centre d’Estudis Fotogràfics de Palma va marcar el començament d’un camí en què l’ús de l’arxiu i la resignificació visual es convertiren en les bases del seu treball. Amb un enfocament que barreja el collage pictòric figuratiu i conceptual, Fiol ha creat un espai artístic en el qual les imatges es transformen en catalitzadors per a noves interpretacions i discursos contemporanis.

La seva obra s’ha presentat en exposicions tant en l’àmbit nacional com internacional. Entre els seus projectes individuals destaquen el XXXIV Certamen de Pintura de Sant Marçal a Marratxí (2023) i les exposicions celebrades a la Galeria Fran Reus de Palma (2022 i 2019). L’obra de Fiol també ha participat en destacades exposicions col·lectives celebrades a Es Baluard Museu (2019), el Casal Solleric (2019) o el Whitebox Art Center a Pequín (2018).

Ha estat beneficiari de diverses beques i premis, d’entre els quals destaquen la Beca de Creació de l’Institut d’Estudis Baleàrics (2022), el X Premi Vila de Santanyí Francisco Bernareggi d’Arts Visuals (2022), el premi al XXXIV Certamen de Pintura de Sant Marçal (2021), la Beca de Creació i Investigació Ajuntament de Palma i Fundació Joan Miró (2020) i la residència artística al Whitebox Art Center, Pequín (2018).