LA PERCEPCIÓ DE L'ESPAI

“La percepció de l’espai” és el títol d’una nova exposició temporal que el museu Es Baluard dedica a l’escultura, en què es presenta per primera vegada una selecció d’obres del fons de la col·lecció permanent al voltant d’aquesta disciplina.

L’escultura, fins a l’arribada del segle XX, quedava relegada a un segon terme enfront de la pintura. Els grans escultors de finals del segle XIX i començaments del segle XX, en general, eren pintors que treballaven l’escultura com una vessant complementària a la pràctica pictòrica. Si bé amb les avantguardes de principis de segle es mantingué en un segon pla, a causa de les dificultats tècniques implícites, com l’encariment dels materials, l’escultura evolucionà gradualment amb les experimentacions d’artistes com per exemple Picasso (amb l’assemblage) o Tatlin i el constructivisme (amb els famosos ‘contrarelleus’), els quals influïren posteriorment en el seu desenvolupament.
A partir de la segona meitat del segle XX, aquesta disciplina adoptà un paper més destacat amb els nous corrents emergents: la vessant formal del constructivisme de N. Gabo i N. Pevsner, que posteriorment influí als Estats Units en el naixement del minimalisme als anys seixanta (aquesta darrera aconseguí plantejar aspectes importants sobre l’escultura que encara avui es mantenen vigents: la relació amb l’espectador, els seus lligams amb l’arquitectura…). La desmaterialització de l’art arribà amb l’art conceptual, que aportà un altre aspecte a tenir en compte: el significat i la funcionalitat de l’escultura supeditats a la ubicació de l’obra en lloc de la forma, condició que comparteix amb el land art, sorgit als anys setanta i que reivindica la utilització dels materials procedents de la natura, en concret del lloc escollit, fins a arribar a assumir el caràcter efímer de les creacions.

Als inicis de la dècada dels vuitanta, amb l’aparició dels “nous salvatges” o nous expressionistes alemanys i la transavantguarda italiana i la seva reivindicació de la recuperació de la pintura, juntament amb el desenvolupament de les instal·lacions, l’escultura torna a adoptar una posició secundària, encara que cada vegada obté més presència a partir de les aportacions individuals de destacades figures com Jorge Oteiza, Eduardo Chillida, per exemple, en el cas espanyol.

L’exposició, centrada en el darrer quart del segle XX i la primera dècada del 2000, il·lustra l’heterogeneïtat de respostes que l’art ha desenvolupat al voltant de l’escultura no només a Espanya sinó també en l’àmbit internacional. Reminiscències del minimalisme, l’art conceptual, el land art, presents a les creacions de Josep Maria Alcover, Andreu Alfaro, Pep Llambías, Glòria Mas, Fernando Megías, David Nash, Jürgen Partenheimer i Jaume Plensa, així com el desenvolupament de la figuració amb referències simbòliques o narratives, representades per José Bechara, Daniel Chust-Peters, Kcho, Bernardí Roig, Baltazar Torres i Joana Vasconcelos, són les dues vessants proposades en aquesta selecció d’escultures de la col·lecció d’Es Baluard.