• Projecte: Felicia Chateloin i Patricia Rodríguez, Renovació de la Plaza Vieja, 1986. Francisco Bedoya: dibuix damunt paper vegetal, 28,3x41,9 cm.
  • Projecte: Francisco Bedoya, Ciutat Nau Volant, 1983. Dibuix damunt paper, 46,7x86,7 cm
  • Projecte: Lourdes León, Teresa Ayuso, Rosendo Mesías, Juan Luis Morales, Construccions d’habitatges a terrats , 1989. Llapis de colors, aquarel·la i tinta damunt cartolina, 59.9x84 cm
  • Projecte: Teresa Luis, Óscar García, Héctor Laguna, Se formó el Cuchún. Avinguda Malecón, La Habana, 1989. Tinta, llapis de colors i collage damunt cartolina, 76.2x100,9 cm
Projecte: Felicia Chateloin i Patricia Rodríguez, Renovació de la Plaza Vieja, 1986. Francisco Bedoya: dibuix damunt paper vegetal, 28,3x41,9 cm.

La utopia paral·lela.
Ciutats somiades a Cuba (1980-1993)

Lloc: Espai B

Entre el 1980 i el 1993, va tenir lloc a Cuba un projecte insòlit i contradictori: la creació d’una arquitectura occidental sense mercat, la posada en òrbita d’una utopia col·lectiva ignorada pel mateix Estat socialista, l’activació d’un moviment que va començar com a crítica a l’urbanisme oficial de l’època i que avui cobra actualitat com una espasa de Dàmocles sobre les construccions del capitalisme d’Estat a la vista. (Amb aquesta possible “xangaïtzació” de l’Havana a tocar i aquesta pulsió pels edificis totèmics, bàsicament hotels, mastodonts sense empatia amb els barris on s’implanten).

«La utopia paral·lela», presentada a La Virreina Centre de la Imatge en 2019, ens acosta a una arqueologia que excava en diversos projectes concebuts per la generació d’arquitectes nascuts amb la Revolució i que van explotar intel·lectualment en la dècada dels vuitanta del segle passat. Aquells anys van ser percebuts per l’arquitecta i escriptora Emma Álvarez Tabío Albo com a “dècada ciutadana” de la Revolució i pel crític Gerardo Mosquera com a “dècada prodigiosa”. Al seu torn, el poeta Osvaldo Sánchez es va referir a aquella generació com “els fills de la utopia”, el trobador Carlos Varela com “els fills de Guillem Tell”, i Iván de la Nuez com la protagonista d’una “cultura dissonant”.

Molt abans, el Che Guevara els havia definit com a Home Nou: un subjecte incontaminat pel capitalisme i per l’antic règim, el Frankenstein antillà destinat a créixer en una societat sense classes.

A través de vuit capítols –Ciutat Pròleg, Monuments en present, Una habitació en el demà, Utopies instantànies, Reconstruir el Malecón per trencar el Mur, Guantánamo: última frontera de la guerra freda, La ciutat invisible i Llums de la ciutat–, desfem el camí d’un programa especulatiu (en el sentit filosòfic, no en l’econòmic), el viatge del qual va dels solars (una versió cubana de les faveles) a les barbacoes (una forma vernacla de guanyar espai a les edificacions amb puntals elevats); de l’art déco que sobreviu al Malecón de l’Havana al kitsch retro dels anys cinquanta del segle passat; d’Italo Calvino a la Base Naval de Guantánamo; de la ciutat colonial al bicentenari de la Revolució Francesa, assumint o esquivant tota mena de monuments.

Això sense oblidar l’aposta per les cantonades o la recuperació d’alternatives populars a les quals s’ofereix la infraestructura necessària per legitimar actituds i allotjar necessitats quotidianes.

En qualsevol cas, aquest projecte no va d’edificis concrets sinó de somnis urbans. D’entendre la ciutat com d’un dona-me’n que te’n donaré entre construir i imaginar, patrimoni i futurisme, arquitectura i escala humana. Aquests projectes es desentenen de la imatge estereotipada i repetida fins a l’infinit de les ciutats cubanes –en particular La Habana Vieja– i se’ns ofereix una expansió fins a pobles tradicionals com Cojímar, desastres perifèrics com Alamar o l’impacte de la caiguda del Mur de Berlín al Guantánamo del 1989. De la recuperació d’Italo Calvino com a “cubà” o del reciclatge de l’arte povera com un dispositiu útil per avançar cap a l’avenir.

L’exposició comença amb l’èxode del Mariel (1980) i acaba el 1993, any en què es legalitza el dòlar a l’illa i que anticipa la “crisi dels balseros” un any després. Entre un èxode i l’altre, s’activa aquesta arquitectura crítica que, paradoxalment, només hauria pogut existir dins d’un model socialista.

Una utopia col·lectiva, crescuda als vessants de la utopia estatal, guiada per l’afany irrenunciable de convertir l’arquitectura en ciutat.

I la ciutat, en ciutadania.

Exposició organitzada per Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma en coproducció amb La Virreina Centre de la Imatge, a partir de l’exposició «La utopia paral·lela. Ciutats somiades a Cuba (1980-1993)». Amb la col·laboració especial de l’Arxiu Cifo-Veigas, l’Havana.

Compartir
Categories
Temporals
Etiquetes
-
16 d'abril de 2021 → 26 de setembre de 2021
Projecte: Iván de la Nuez amb Atelier Morales

Coproduïda amb:

Artistes:
Ramón Enrique Alonso, Teresa Ayuso, Nury Bacallao, Juan Blanco, Francisco Bedoya, Daniel Bejerano, Inés Benítez, Emilio Castro, Felicia Chateloin, Orestes del Castillo Jr, Adrián Fernández, José Fernández, Rafael Fornés, María Eugenia Fornés, Eduardo Rubén García, Óscar García, Universo Francisco García, Florencio Gelabert, Hedel Góngora, Alejandro González, Juan-Si González, Gilberto Gutiérrez, Héctor Laguna, Lourdes León, Teresa Luis, Jorge Luis Marrero, Rosendo Mesías, Juan Luis Morales, Huber Moreno, Rolando Paciel, Enrique Pupo, Ricardo Reboredo, Carlos Ríos, Patricia Rodríguez, Abel Rodríguez, Alfredo Ros, Gilberto Seguí, Regis Soler, Antonio Eligio Tonel Eliseo Valdés, Taller Le Parc (2ona Bienal de La Habana)
Descàrregues:
Multimèdia:
Activitats:
Amics d'Es Baluard
Visita exclusiva amb
Iván de la Nuez
15 d'abril, 18 h
Requisit: ser Amic d’Es Baluard
Visites guiades
25 de maig, 17 h (Català)
15 de juny, 17 h (Castellà)
Gratuïtes amb preu
d’entrada al Museu
Inscripció prèvia: mediacio@esbaluard.org
971 908 209
La ciutat a peces
7 de juliol - 25 de setembre, 2021
Activitat amb grups tancats
Arquitectura i ciutat: retornar la vida al seu espai
Seminari: crítica, urbanisme i comunitat
28 - 29 de juliol, 2021
Activitat amb inscripción prèvia
La ciutat invisible de les ombres
13 – 29 de juliol, 2021
Activitat amb grups tancats