Mallorca i la interpretació del paisatge

Amb l’arribada del segle XIX, l’illa de Mallorca es convertí en el destí escollit per escriptors i artistes no només d’Espanya sinó també de l’estranger. Arran de la consolidació del romanticisme a Europa, caracteritzat por l’exaltació de la natura i el gust per l’exotisme, sorgiren els llibres de viatges, que contenien descripcions detallades dels indrets visitats, generalment acompanyades d’il·lustracions realitzades pel propi autor o per tercers, sempre partint de les seves indicacions. Les Illes Balears, allunyades del fenomen de la Revolució Industrial i de la modernització que aquesta suposà a tots els nivells, van mantenir pràcticament intacte el seu territori, fet que fomentà la visió idíl·lica de Mallorca a Europa, tal i com reflectiren, per exemple, l’escriptora George Sand, qui hi viatjà l’any 1838 acompanyada de Frédéric Chopin i que posteriorment publicà Un hivern a Mallorca, l’Arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena i la seva vasta obra de caràcter enciclopèdic, Die Balearen. In Wort und Bild geschildert, publicada a Leipzig entre 1869 i 1891 o Gaston Vuillier a Les îles oubliées. Les Baleares, la Corse et la Sardaigne, obra publicada a França l’any 1893.

En l’àmbit artístic, el context mallorquí al segle XIX es trobava vinculat al Romanticisme i el Realisme francès, amb el retrat, el gènere costumista, la pintura d’història i el paisatge com a gèneres principals, aquest darrer defensat com a gènere independent pel pintor i acadèmic mallorquí Joan O’Neille al seu Tratado de paisaje (1862). No obstant això, entre els darrers anys del segle XIX i el primer quart del segle XX, destacats pintors procedents del territori espanyol i de l’estranger ―principalment de Catalunya i l’Argentina―recalaren a l’illa atrets per la seva natura i assentaren la renovació del gènere del paisatge. Les distintes visions d’aquests artistes al voltant d’aquest gènere, gràcies als quals s’introduí el modernisme i el simbolisme a Mallorca, juntament amb la tradició pictòrica mallorquina vinculada a l’academicisme, són recollides a l’exposició temporal organitzada per Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma: «Mallorca i la interpretació del paisatge. Obres de la col·lecció d’Es Baluard».

Mallorca, descrita com a «illa d’or» per Rubén Darío (qui realitzà el seu primer viatge a Mallorca l’any 1906) o «L’illa de la calma», com la defineix Santiago Rusiñol a la seva coneguda obra de 1913, és la protagonista de la present selecció de 29 pintures procedents de la Col·lecció permanent d’Es Baluard. Realitzades entre el 1872 i el 1934, les obres seleccionades mostren la representació del paisatge natural mallorquí (especialment, la Serra de Tramuntana: Bunyola, Valldemossa, Deià, Sóller, Pollença…) i l’entorn urbà de la ciutat de Palma de Mallorca, tot reflectint-hi els dos corrents artístics vigents a l’illa.