• Antoni Gelabert, Murada i Catedral a entrada de fosca, 1903. Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma. Dipòsit Col·lecció Ajuntament de Palma
  • Hermen Anglada-Camarasa, Pi de Formentor, c. 1922. Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma. Dipòsit Col·lecció Ajuntament de Palma
  • Joaquim Mir, Torrent de Pareis, Mallorca, 1902. Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma. Dipòsit Col·lecció Serra
  • Ricard Anckermann, Molinar amb gent, c. 1890, Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma. Dipòsit Col•lecció Consell de Mallorca.
  • Tito Cittadini, La herida de la montaña, 1920. Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma. Dipòsit Col·lecció Ajuntament de Palma
Antoni Gelabert, Murada i Catedral a entrada de fosca, 1903. Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma. Dipòsit Col·lecció Ajuntament de Palma

Mallorca i la interpretació del paisatge

Amb l’arribada del segle XIX, l’illa de Mallorca es convertí en el destí escollit per escriptors i artistes no només d’Espanya sinó també de l’estranger. Arran de la consolidació del romanticisme a Europa, caracteritzat por l’exaltació de la natura i el gust per l’exotisme, sorgiren els llibres de viatges, que contenien descripcions detallades dels indrets visitats, generalment acompanyades d’il·lustracions realitzades pel propi autor o per tercers, sempre partint de les seves indicacions. Les Illes Balears, allunyades del fenomen de la Revolució Industrial i de la modernització que aquesta suposà a tots els nivells, van mantenir pràcticament intacte el seu territori, fet que fomentà la visió idíl·lica de Mallorca a Europa, tal i com reflectiren, per exemple, l’escriptora George Sand, qui hi viatjà l’any 1838 acompanyada de Frédéric Chopin i que posteriorment publicà Un hivern a Mallorca, l’Arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena i la seva vasta obra de caràcter enciclopèdic, Die Balearen. In Wort und Bild geschildert, publicada a Leipzig entre 1869 i 1891 o Gaston Vuillier a Les îles oubliées. Les Baleares, la Corse et la Sardaigne, obra publicada a França l’any 1893.

En l’àmbit artístic, el context mallorquí al segle XIX es trobava vinculat al Romanticisme i el Realisme francès, amb el retrat, el gènere costumista, la pintura d’història i el paisatge com a gèneres principals, aquest darrer defensat com a gènere independent pel pintor i acadèmic mallorquí Joan O’Neille al seu Tratado de paisaje (1862). No obstant això, entre els darrers anys del segle XIX i el primer quart del segle XX, destacats pintors procedents del territori espanyol i de l’estranger ―principalment de Catalunya i l’Argentina―recalaren a l’illa atrets per la seva natura i assentaren la renovació del gènere del paisatge. Les distintes visions d’aquests artistes al voltant d’aquest gènere, gràcies als quals s’introduí el modernisme i el simbolisme a Mallorca, juntament amb la tradició pictòrica mallorquina vinculada a l’academicisme, són recollides a l’exposició temporal organitzada per Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma: «Mallorca i la interpretació del paisatge. Obres de la col·lecció d’Es Baluard».

Mallorca, descrita com a «illa d’or» per Rubén Darío (qui realitzà el seu primer viatge a Mallorca l’any 1906) o «L’illa de la calma», com la defineix Santiago Rusiñol a la seva coneguda obra de 1913, és la protagonista de la present selecció de 29 pintures procedents de la Col·lecció permanent d’Es Baluard. Realitzades entre el 1872 i el 1934, les obres seleccionades mostren la representació del paisatge natural mallorquí (especialment, la Serra de Tramuntana: Bunyola, Valldemossa, Deià, Sóller, Pollença…) i l’entorn urbà de la ciutat de Palma de Mallorca, tot reflectint-hi els dos corrents artístics vigents a l’illa.

Compartir
Categories
Temporals
Etiquetes
-
2 de febrer de 2013 → 2 de juny de 2013
Comissariat: Soad Houman, Catalina Joy
Artistes:
Ricard Anckermann, Hermen Anglada-Camarasa, Francisco Bernareggi, Pedro Blanes Viale, Llorenç Cerdà, Tito Cittadini, Vicenç Furió Kobs, Joan Fuster Bonnín, Joan Antoni Fuster Valiente, Antoni Gelabert, Sebastià Junyer Vidal, Eliseu Meifrèn, Joaquim Mir, William Degouve de Nuncques, Cristòfol Pizà, Antoni Ribas, Francesc Rosselló, Santiago Rusiñol, Joaquín Sorolla.