Maria Lai.
L'escriptura teixida
«Maria Lai. L’escriptura teixida» és la primera exposició de caràcter retrospectiu de l’artista italiana Maria Lai (Ulassai, 1919 – Cardedu, 2013), que es presenta a l’estat espanyol. El projecte curatorial reconstrueix la trajectòria d’una de les figures més importants de l’art de la segona meitat del segle XX a Europa, un perfil peculiar arrelat a un paisatge mediterrani que respon a codis i a freqüències concretes: el cor de Sardenya, un poble d’Ogliastra, situat entre muntanyes de pedra i el mar.
Lai protagonitzà un llarg i original recorregut creatiu que explorà el potencial del fil, entès com a rastre autobiogràfic, com a metàfora de la seva pràctica artística. Cal destacar com va començar la seva carrera, d’una manera especialment solitària, una dona en un context que no acabava d’entendre què feia. A mesura que va adquirint seguretat i autonomia no només revela un llenguatge propi, sinó un fort compromís amb tot el que és comunitari, gests que responen, en certa manera, a l’interès per allò social i col·laboratiu, com demostra el seu homenatge a Antonio Gramsci o l’acció Legarsi alla montagna.
Com en tantes altres qüestions s’avança al seu temps i, prematurament, mostra una convicció ferma en la importància d’involucrar els seus veïns i conciutadans, i aposta per una reflexió que entén l’art com a eina pedagògica i de transformació social.
La mostra actual, com indica el títol, apunta el vincle que s’estableix entre l’escriptura i la costura. Escriure i cosir com a gests íntims que desvelen idees i creen universos nous en el blanc de la pàgina o de la tela. Lai afirma que «Ésser és teixir», de fet, aquest és un dels conceptes clau de la seva recerca, que es revela com una manera d’estar en el món.
A les seves obres, l’escriptura, encara que no sigui llegible, és l’impuls motriu de la creació. Per mitjà del fil, l’artista crea una escriptura visual nova, singular i misteriosa, indesxifrable però accessible. Maria Lai capta l’essència de les tradicions locals i les reinventa per treure a la llum la relació entre humanitat i natura, entre identitat personal i ritu col·lectiu. Encarna la memòria, la nostàlgia, però també una voluntat ferma d’invocar el passat mitjançant les possibilitats infinites de la contaminació (positiva) i la cita.
Per això, entre altres qüestions, aquesta exposició no segueix un ordre cronològic, sinó que posa en relleu les constants referències creuades de les obres de Lai, que s’entreteixeixen per formar un gran disseny sobre l’art i la vida. El projecte parteix de tres idees principals: l’escriptura (textual i visual), la memòria i la comunitat.
Pintures, escultures, telers, teles cosides, llibres, mapes, accions per a l’espai públic…, suports diversos que acullen la força d’un pensament, treballs que es nodreixen els uns dels altres, de la història personal, local i universal. Cada una de les sèries mostra una continuïtat i una lògica interna que uneixen diferents fases de la seva vida, a les quals es van sumant experiències i reflexions de tota mena que tendeixen a allò social, a allò col·laboratiu i a allò pedagògic.
Així doncs, «Maria Lai. L’escriptura teixida», amb l’ànim de ser tan fidel com sigui possible a la manera com l’artista entén la pràctica artística, s’estructura, com dèiem, a partir de tres conceptes i respira en la seva totalitat com un organisme viu i porós, tot i saber que el temps no és sempre lineal i que l’espai va més enllà del límit que apareix o s’apareix en la pròpia materialitat de les obres.