Markus Linnenbrink. WHATWETHINKASINSIGNIFICANT- PROVIDESTHEPURESTAIRWEBREATHE

Recórrer una instal·lació de Markus Linnenbrink suposa un exercici de percepció dels processos propis de la memòria. Com a espectadors, transitar els espais intervinguts implica exercitar la nostra atenció, ens obliga a una escolta activa que esdevé una eina fonamental per desxifrar els estrats de records que emergeixen entre el nostre cos i l’entorn. A través d’aquesta relació evocadora començam a aprehendre la totalitat de l’espai on ens trobam, començam a desxifrar aquesta experiència meravellosa que Linnenbrink ens procura.

Per primera vegada, Es Baluard Museu i el Casal Solleric s’uneixen en una coproducció que presenta una sèrie d’instal·lacions pictòriques site-specific de l’artista alemany. Aquestes intervencions ocuparan espais no estrictament expositius d’ambdues institucions i generaran un diàleg entre l’arquitectura, la pintura i la percepció. L’obra de Linnenbrink s’inspira en l’exploració contínua de l’espai com a experiència i troba en la pintura el mitjà idoni per transcendir els límits físics del seu entorn.

Les seves instal·lacions aconsegueixen expandir-se més enllà de l’emplaçament, l’habiten i incorporen com a propi l’espai que ens envolta. El seu treball, profundament vinculat al color, obliga l’espectador a reconèixer de manera intuïtiva el gest propi de l’artista: un dripping, una acumulació de pigments que generen superfícies dinàmiques en què una cromàtica vibrant i salvatge flueix, se sedimenta i es filtra entre les escletxes del lloc, un rastre en què el record emergeix de la intersecció entre matèria i absència.

En la seva pràctica, Linnenbrink concep el buit no com una mancança, sinó com una presència fonamental. Les seves instal·lacions conviden a habitar l’aire que respiram, a percebre l’essència del que és aparentment insignificant, allà on sovint sol raure la veritat més profunda. El títol del projecte, «WHATWETHINKASINSIGNIFICANTPROVIDESTHEPURESTAIRWEBREATHE» [What We Think As Insignificant Provides the Purest Air We Breathe], agafat de la cançó The Secret Life of Plants de Stevie Wonder, reforça aquesta idea.

A través de les seves propostes, Linnenbrink convida els visitants d’Es Baluard Museu i el Casal Solleric a revisar la manera en què ens situam davant/en/dins una obra, un recorregut sensorial que posa en relleu el seu afecte per l’esdevenir i per la transitorietat.

A les seves peces, el color, la dimensió i la immersió són vehicles per a la memòria, la percepció i l’emoció que ens conviden a reconsiderar l’essència del que ens envolta, transformen l’acte de mirar i ens recorden que, amb tot just un degoteig de pintura o en la imperceptible transparència de l’aire, l’experiència conscient és la que atorga significat i entitat.

Markus Linnenbrink (Dortmund, 1961) va estudiar a la Gesamthochschule de Kassel i a la Akademie der Künste de Berlín (1985 i 1988).

La seva obra s’ha mostrat en exposicions internacionals, entre les quals destaquen les mostres individuals a les galeries Miles McEnery, Nova York (2025, 2023, 2021); Taubert Contemporary, Berlín (2020, 2017, 2015); Max Estrella, Madrid (2019, 2015); o en institucions com Pennsylvania Academy of the Fine Arts, Filadèlfia (2014). Entre les seves exposicions col·lectives s’inclouen les acollides a Borusan Contemporary Art Collection, Istanbul (2019); Université de Strasbourg (2018); San José Museum of Art (2012); Kunstmuseum Bochum (2010); Biennal de Beijing (2010).

La seva obra forma part de col·leccions públiques i privades com ara: San Francisco Museum of Modern Art, Califòrnia; San José Museum of Art, Califòrnia; Hammer Museum at UCLA, Los Angeles; Herzliya Museum of Contemporary Art, Hertseliyya; Ministeri de Cultura dels Països Baixos, la Haia; Senat alemany, Berlín; Harvard Business School, Cambridge, Massachusetts; Neue Galerie, Kassel; Wellesley College, Massachusetts, entre d’altres.