• Mounir Fatmi, All that I lost, 2019. Filferro espinós i caligrafies metàl·liques. Dimensions variables. Edició de 5 + P.A. Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, dipòsit col·lecció de l’artista. © de l’obra, Mounir Fatmi, VEGAP, Palma, 2020
Mounir Fatmi, All that I lost, 2019. Filferro espinós i caligrafies metàl·liques. Dimensions variables. Edició de 5 + P.A. Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, dipòsit col·lecció de l’artista. © de l’obra, Mounir Fatmi, VEGAP, Palma, 2020

Memòria de la defensa:
arquitectures físiques i mentals

Lloc: Espai C

Fa uns quatre segles es va aixecar a Mallorca la murada sobre la que avui ens trobam. Es Baluard Museu hi té els seus fonaments. L’any 2020 es va commemorar el 500 aniversari del naixement de l’enginyer Giovan Giacomo Paleari Fratino, qui va projectar la fortificació renaixentista de la ciutat de Palma. L’objectiu d’aquesta exposició és obrir una reflexió des de la nostra contemporaneïtat connectant present i passat. Apuntar com l’ésser humà ha anat construint i ideant una sèrie d’edificacions per garantir la seva protecció. Pensar l’espai que ocupam avui (Baluard de Sant Pere) i com s’ha anat transformant al llarg de la història. Pensar en l’evolució de la mateixa murada i en els diferents usos que ha anat adquirint.

Quan parlam d’una murada estam parlant d’arquitectura de defensa. Des de quan existeix? Quins usos té? És vigent avui dia? Per això, articulam un projecte al voltant de l’arquitectura, la ciutat, els murs i la defensa, les fronteres, i la necessitat de crear dispositius de confinament i separació. Conceptes que al llarg d’aquest any hem tornat a utilitzar arrel de l’emergència sanitària provocada per la COVID-19 i que hem incorporat al nostre llenguatge quotidià.

La mostra acull diferents treballs de camp i recerca: des de la reproducció per primera vegada a la història dels frescos de la Conquesta de Mallorca al XIII, en col·laboració amb el MNAC,  fins un dels darrers projectes d’Antoni Muntadas dut a terme a la ciutat de Nova York l’any 2020. L’exposició també comptarà amb plànols de l’illa de Mallorca dels segles XVI i XVII, procedents de la col·lecció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó; fotografies de l’arxiu municipal Can Bordils; de l’arxiu militar de Palma i un dels projectes que Mounir Fatmi ha realitzat al voltant d’aquestes reflexions, a més dels treballs que les artistes Maria Jesús González i Patricia Gómez, van fer al voltant de l’antiga presó de Palma.

Des de l’àrea d’Educació del Museu, s’ha dut a terme un projecte de recerca amb la finalitat de recuperar part de la memòria oral del barri de Sant Pere, en relació a la transformació tant de la barriada com dels usos del complex arquitectònic del baluard.

Pensar en muralles, potser, té un component èpic però succeeix el mateix quan pensem en fronteres. Què tenen en comú les murades medievals amb el mur que Trump volia construir? I què vol dir quan assumim i reconeixem que dins el teixit urbà existeixen fronteres mentals?

Afirmar que una de les seves funcions primordials és la de protegir, és segur? Però, protecció… De qui? O, de què? Entre el Museu i la murada també hi ha un refugi antiaeri.

En un moment en què els Museus són i han d’erigir-se com a espais de trobada i acollida, de cura i afectes, cal pensar en quines estructures físiques i mentals bloquegen la possibilitat d’esdevenir comunitat.

Compartir
Categories
Temporals
Etiquetes
-
26 de març de 2021 → 26 de setembre de 2021
Comissariat: Imma Prieto i Pilar Rubí

Amb la col·laboració de: