• Pedro G. Romero, EB. Arxipèlag (Arxipèlag). Melba Levick, Port de La Savina, Joven Dolores, década de 1970. Cortesia Arxiu d’Imatge i So de Formentera (AISF)
  • Vista de l’exposició «Pedro G. Romero. A d’Arxipèlag» © Es Baluard Museu, 2023. © de l’obra, Pedro G. Romero, Reconeixement - No Comercial (by-nc). Fotografia: David Bonet
  • Vista de l’exposició «Pedro G. Romero. A d’Arxipèlag» © Es Baluard Museu, 2023. © de l’obra, Pedro G. Romero, Reconeixement - No Comercial (by-nc). Fotografia: David Bonet
  • Vista de l’exposició «Pedro G. Romero. A d’Arxipèlag» © Es Baluard Museu, 2023. © de l’obra, Pedro G. Romero, Reconeixement - No Comercial (by-nc). Fotografia: David Bonet
  • Vista de l’exposició «Pedro G. Romero. A d’Arxipèlag» © Es Baluard Museu, 2023. © de l’obra, Pedro G. Romero, Reconeixement - No Comercial (by-nc). Fotografia: David Bonet
  • Vista de l’exposició «Pedro G. Romero. A d’Arxipèlag» © Es Baluard Museu, 2023. © de l’obra, Pedro G. Romero, Reconeixement - No Comercial (by-nc). Fotografia: David Bonet
Pedro G. Romero, EB. Arxipèlag (Arxipèlag). Melba Levick, Port de La Savina, Joven Dolores, década de 1970. Cortesia Arxiu d’Imatge i So de Formentera (AISF)

Pedro G. Romero.
A d’Arxipèlag

Lloc: Espai B

«Conjunt d’illes unides per allò que les separa». La definició clàssica d’arxipèlag em serveix per donar nom a una sèrie de treballs del projecte que anomèn Scénario –posada en escena i guió alhora, en l’accepció francesa de la paraula–, que, bàsicament, reconsidera moltes de les formes amb què el meu treball ha afrontat la idea d’arxiu.

És clar, l’escenari és l’arxipèlag de les Balears, les illes. Pensem, a més, que «arxi-» comparteix arrel etimològica amb el grec «arjé» (ἀρχή, que significa «principi o origen», el començament o primer element de totes les coses), d’on procedeix també la paraula «arxiu»; i també que «-pèlag» originàriament significa «mar», és a dir, l’arxipèlag –la mar principal–, el que és ara la mar Egea, un arxipèlag d’arxipèlags. D’aquí ve, també, per associació, «plèiade», això és, diversitat de coses triades. És a dir, que el nostre ús d’«arxipèlag» podria entendre’s com un arxiu d’arxius diferents, units, precisament, per allò que els separa.

Des que Casa Planas em convidà fa uns anys –eren temps de pandèmia– a visitar el seu arxiu he anat fent voltes per les illes amb la idea de prendre notes per al que podria ser una pel·lícula. El model caòtic i barrejat, el desordre organitzat que vaig trobar a Casa Planas, el 2020, m’ha servit com a model per mirar altres arxius de Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera. En tots els arxius mirava, observava, llegia peus de foto, se m’acudien coses, les apuntava. Això és tot. El leitmotiv o McGuffin correspondria al punt de vista, una perspectiva sempre excèntrica de flamencs, gitanos, treballadors itinerants, migrants, nòmades, exiliats i altres classes perilloses que han viscut en aquestes illes. Res sistemàtic, per descomptat, però, és clar, la lògica de l’arxiu fa la seva feina.

Com a mapa, com a guia, he fet servir el Viatge a Cotiledònia, del mestre Cristóbal Serra, sobretot des que vaig descobrir que els antics vocabularis de germania –ja que pròpiament no podem anomenar-los llengua gitana o romaní– havien estat una de les seves anecdòtiques inspiracions. Després, és clar, reapareix un artista com Helios Gómez, a qui tant he estudiat i que el 1929 participà com a extra a Berlín a la pel·lícula Die Schmugglerbraut von Mallorca [La xicota del contrabandista de Mallorca] i el 1936 reclutà un grup de gitanos a Barcelona per unir-se a la columna Bayo que pretenia alliberar Eivissa i Mallorca perquè tornassin a la legalitat republicana. Però també hi ha Robert Graves o Lola Flores, Walter Benjamin i la bona de Simone Weil llegint Els grans cementiris sota la lluna de Georges Bernanos. També hi ha el nin Chocolate, els hippies i altres herois i màrtirs de la contracultura. Ah!, i Vicenç Albertí i Vidal amb la seva extraordinària traducció d’El barber de Sevilla. Sí, a més dels arxius, les llibreries de vell i els mercats ambulants han estat una font d’informació.

I es tracta d’això, de fer una pel·lícula. De manera que, a més de fotografies, tenim una sèrie de films constitutius de la que pot ser la nostra pel·lícula. Ja hem esmentat Die Schmugglerbraut von Mallorca, de 1929, dirigida per l’alemany Hans Behrendt, però hem de sumar-hi la terrible, en les diverses accepcions de la paraula, Jack el Negro, que dirigiren conjuntament Julien Duvivier i José Antonio Nieves Conde el 1950. També F for Fake, 1973, d’Orson Welles, amb les imatges filmades per François Reichenbach a Eivissa. I, finalment, Amén Romaní, 1968, un film de Pere Planells i Francesc Joan, una pel·lícula fabulosa que documenta els primers moments de la barriada de Son Banya.

Cal subratllar també la col·laboració amb dues impremtes que va més enllà dels serveis tècnics. D’una banda, amb Esment, hem alentit la cadena de producció per fabricar els originals, d’altra banda, amb la rotativa del diari Ultima Hora hem accelerat la impressió per tenir, diguem-ho així, tots els treballs impresos i que els visitants puguin emportar-se, gratuïtament, tota l’exposició a casa.

Podríem dir que aquest és un projecte intermitent, tartamut, discontinu, en efecte, així és l’arxipèlag. I a més de, pròpiament, l’exposició, el projecte es completa amb una projecció dels primers projectes de cinema de Pedro G. Romero i d’una peça escènica elaborada juntament amb Mariàntonia Oliver, Perrate, Los Gemelos de Korea i un grup de nins i nines de la barriada de El Hoyo.

Compartir
Categories
Temporals
Etiquetes
-
23 de juny de 2023 → 10 de setembre de 2023
Comissariat: Pedro G. Romero

En col·laboració amb:

Descàrregues:
Multimèdia:
Activitats:
Amics d'Es Baluard
Visita exclusiva amb Pedro G. Romero
22 de juny, 18 h
Requisit: ser Amic d’Es Baluard
Assaig escènic “Arxipèlag”
Amb Perrate, el guitarrista Raúl Cantizano, Los Gemelos de Korea, Mariantònia Oliver i un grup de nines i nins del barri d’El Hoyo
22 de juny, 20 h
Entrada lliure
Projecció de “Los excéntricos” i “La Pel·lícula”
De Pedro G. Romero
7 de setembre, 19 h
Entrada lliure amb inscripció prèvia