Per què em vestesc de negre si estim tant la vida? Teresa Matas. Una revisió des de la contemporaneïtat

Es Baluard presenta una revisió de l’obra de l’artista Teresa Matas a partir de la selecció de peces per a entendre un treball introspectiu de cerca des d’un jo entre la fragilitat i la fortalesa. L’artista, que ve treballant des dels anys setanta, ha tingut una trajectòria independent fora de tota classificació, passant entre diferents formats i tècniques.

Fer un pas endavant, situar-se al davant d’un context, d’una situació, d’una fractura. Amb el rostre descobert, el cos en estat d’alerta, l’hematoma i l’empunyadura. Amb les mans que frenen, antecedeixen, abracen, bloquegen, impedeixen el pas o el faciliten. És el cos i la cara d’una dona que ens mira ─encara que no se’n distingeixin els ulls─ a nosaltres, al futur i a aquell passat que conviu amb el nostre present quan negre és sinònim de mort i només l’art i l’amor poden desafiar-los o, si de cas, procurar que l’impacte ens destrossi el menys possible.

Teresa Matas (nascuda circumstancialment a Tortosa l’any 1947) és una creadora tan prolífica com intensa, instal·lada des de la infantesa a Mallorca, on ha desenvolupat la vida familiar i professional. A Es Baluard, en la nostra línia de revisió historiogràfica del context balear, anualment programem una mostra que permeti analitzar i visibilitzar individualitats i col·lectius de referència en les pràctiques artístiques contemporànies properes. Després de la dedicada a José Manuel Broto, Rafel Joan i Rafa Forteza arriba, a la fi, el torn d’una dona, l’obra de la qual ha influït en el nostre entorn immediat però també a fora.

Una artista que ha portat a terme un gran nombre de projectes a nivell nacional i internacional i de la qual molts encara recorden l’exposició retrospectiva al Casal Solleric organitzada pel Govern balear en col·laboració amb l’Ajuntament de Palma, que abraçà la seva obra dels anys 1991 al 2006, o la mostra més recent a Alemanya el 2016 a la Kunst Galerie Fürth. Les instal·lacions tèxtils, els quadres, els fotomuntatges, la ceràmica, l’escultura, els dibuixos, l’ús del text, les performances, els vídeos i les propostes en espais públics referencien un cos d’obra de caràcter interdisciplinari. Aquest projecte és una reflexió obligada sobre un treball que va començar els anys setanta a partir del dibuix i la pintura i que d’una manera totalment personal s’ha anat imbricant en l’experimentació amb els objectes i en accions residuals o més marginals que obvien allò material i atorguen valor a l’acció efímera i a la relació amb l’observador.

Així, el projecte a Es Baluard s’enfoca des d’un punt de vista coral i participatiu que integra diferents generacions de comissàries properes a l’artista o no, la qual cosa ens permet donar lloc a noves perspectives i vies d’entrada d’un treball que, amb la posada en escena actual, revela que en un instant poden conviure tots els temps i que el nostre trànsit pels espais físics respon a recorreguts permutables a manera de realitats paral·leles o profecies d’un passat que es preparava per al futur.