(Preposición) La Habitación
“Qualsevol interpretació de la bogeria que passi per alt l’experiència subjectiva proporciona una descripció incompleta i
en darrera instància inadequada d’aquesta vivència.
Això val també per a bona part de l’experiència humana, però especialment en el cas de la bogeria”.
Jim Geekie & John Read.
(Preposición) La Habitación és una obra audiovisual que es presenta per primera vegada al museu Es Baluard com a projecte guanyador de la convocatòria de la Beca de Producció a la Creació Videogràfica DKV-Es Baluard.
Es tracta d’una experiència que les creadores Elssie Ansareo (Mèxic D.F., 1979) i Alaitz Arenzana (Bilbao, 1976) han dut a terme de maig a octubre de 2014 amb interns de l’Hospital Psiquiàtric de Zamudio a Biscaia. El resultat de tot això queda plasmat en una obra de 35 minuts de durada que serà exhibida al Gabinet d’Es Baluard del 10 de desembre de 2014 al 8 de març de 2015.
(Preposición) La Habitación reuneix sis interns de l’hospital, que visiten i analitzen els espais del centre per a malalts mentals, especialment l’espai terapèutic.
La metodologia de treball parteix d’una pregunta de les artistes als pacients de l’hospital: com són aquests espais? Ells responen des de la seva pròpia vivència, no només limitant les seves paraules a la descripció sinó enriquint l’anàlisi amb el mode de vida dins el centre. Tot seguit, la pregunta s’enfocà a una altra idea: com us agradaria que fossin aquests espais? En aquest segon interrogant, els participants donen testimoni dels seus desitjos, preocupacions, l’estigma i l’experiència subjectiva de la malaltia.
La peça permet donar veu a pacients que desitgen ser escoltats i posa imatge a les seves aspiracions i desitjos, per a viure d’una manera més digna amb aquest tipus de malalties mentals, així com construir L’habitació pròpia.
La relació de dins i fora, les ressonàncies entre l’espai i els conflictes interns, carreguen d’identitat i energia els llocs com si quedessin impregnats de les vivències, de l’esperit de l’ésser que un dia lliscà entre els seus murs.
El procés de les autores, amb un sentit dialògic no intervé de forma invasiva en el lloc sinó que treballa amb les persones que hi desenvolupen la seva vida. La càmera s’encarregarà, doncs, de decodificar el dins i el fora generant un llenguatge intermedi, un territori intangible que mai no deixarà l’espectador indemne.