Sense Rumb.
Confrontar la Imago Mundi

Prenent com a punt de partida l’Atles (1375) de Cresques Abraham, Es Baluard Museu presenta una nova lectura de la seva Col·lecció, que té com a línia d’investigació la representació i projecció del món en la seva contemporaneïtat. A partir de l’interès a recuperar el llegat medieval i posar l’èmfasi en ser capaços de, igual que van fer els cartògrafs, imaginar el món, s’ha proposat al comissari Agustin Pérez Rubio dur a terme una lectura en clau contemporània de què vol dir imaginar el món avui. Què esdevé d’aquest Imago Mundi?

La nova lectura de la Col·lecció Es Baluard, juntament amb els préstecs de col·leccions privades de l’illa, se sustenta en la noció de desorientació i dislocació com a estratègies preses de manera conscient per desmuntar la construcció de la història de la humanitat i les representacions de la Imago Mundi –Imatge del Món– que ens han arribat. A més, pretén, a través de les obres com a formes de representació, deixar de perpetuar i erradicar dels nostres conceptes, escrits i imatges, la matriu colonial, imperial, racista i sexista del pensament eurocèntric.

Començant un viatge sense rumb, però conscients que no podem partir sense un coneixement situat, es pren com a exemple la tasca del geògraf de Mallorca Cresques Abraham i el seu Atles català de 1375 conservat a la Biblioteca Nacional de França, i del qual es mostra un facsímil procedent de la Biblioteca Nacional d’Espanya. A partir d’aquí, el projecte pretén realitzar un recorregut que evidenciï com, des de llavors, passant per l’expulsió dels àrabs i els jueus, juntament amb la conquesta d’Amèrica i el seu nou ordre econòmic mundial, i arribats a la Il·lustració, aquests fets propiciaren portar la nau del coneixement i de les creences cap a una major racionalitat que, juntament amb l’empirisme, va deixar enrere altres maneres de creure i d’entendre el món, que passà a tenir una forma unívoca. Part d’aquest racionalisme que perpetua també la nostra modernitat interferirà en els processos d’aprenentatge futurs, en les maneres de transmissió, fins i tot en la manera d’entendre el món en què encara avui vivim.

La conscient narració entretallada del projecte pren una forma especulativa per aterrar en fets, històries i microhistòries per entendre els canvis i els qüestionaments a la nostra manera de mirar, narrar i representar. Així, confronta les accions i els desitjos dels artistes i les potencials formes d’apropament a aquestes obres des del rebuig –formal i conceptual–, per portar-nos a una dislocació espaciotemporal que servesqui de ruptura amb el positivisme racionalista i modernista de l’eurocentrisme.

Al llarg del recorregut d’aquest viatge, aquestes estratègies s’evidencien més concretament en la relació entre obres que s’aglutinen i permeten diverses parades en l’espai difús: comparant les formes de narració històrica i contemporània en les seves representacions, amb la il·lustració com a teló de fons; en les històries emmudides que ara se senten en la seva literalitat, o en la reescriptura a partir de microhistòries; des dels qüestionaments als judicis de valor sobre què constitueix l’artisticitat d’un objecte o d’una obra d’art, i la seva funció en els museus, tot i formar part d’espolis i violències; i com els postulats de la modernitat, en favor d’un pretès progrés humanista, han ocultat aquestes desigualtats socials i polítiques mundials, que segueixen avui en dia perpetuant el règim cisheteropatriarcal colonial.

Estratègies fonamentades transferides com a formes que els artistes han refusat en aquesta resistència a l’ordre colonial en què el Museu i les nostres maneres de pensar, aprendre, comunicar i produir s’assenten. Formes de resistència, moltes vegades de resiliència perquè són en primera persona, per entendre que perdre el rumb, no arribar a una direcció concreta, és part de l’estratègia d’un nou aprenentatge.