TONI CATANY. OBRES DE LA COL·LECCIÓ D'ES BALUARD

Amb motiu del taller “Natura morta o la construcció d’una imatge”, que el fotògraf Toni Catany (Llucmajor, Mallorca, 1942) impartirà a Es Baluard, el museu presenta l’exposició “Toni Catany. Obres de la col·lecció d’Es Baluard”, que podrà visitar-se del 21 de juny al 22 de juliol.

«[…] De tot el que veig a la natura selecciono el que m’impressiona, el que estimula les meves sensacions. Faig passar aquesta selecció per l’objectiu de la càmera, es registrarà a la pel·lícula i, després serà ampliat amb imaginació utilitzant la tècnica més adequada.» [1]
De formació autodidacta, Toni Catany se sent atret des de molt jove per la fotografia, i després d’haver estudiat fotografia per correspondència, consolida els seus coneixements tècnics a partir de l’any 1960, en què es trasllada a Barcelona per estudiar Química, ciutat on a més fa amistat amb altres destacats fotògrafs com, per exemple, Joan Fontcuberta, Humberto Rivas o Manel Esclusa. Comença a treballar de freelance l’any 1966 i realitza  reportatges  vinculats al fotoperiodisme, tasca que abandona per dedicar-se a la fotografia artística als anys setanta.

El 1976 comença a treballar amb el calotip, i més endavant amb la tècnica de la Polaroid transportada, per experimentar amb diversos gèneres: el paisatge (els països de la Mediterrània especialment), el nu, el retrat i la natura morta (aquests dos darrers són presents a les obres que formen part de la col·lecció d’Es Baluard).

Des del 1979 gaudeix del reconeixement del públic i del món artístic amb les natures mortes. Gran coneixedor de la història de l’art i de la importància d’aquest gènere (reconegut des de finals del segle XVII), domina la composició, i inclou amb molta cura altres elements personals al costat de les flors (petxines, fotos antigues, papallones, estàtues, teles brodades, etc.), captades des d’una visió frontal i en petit format. Les primeres obres, fetes sobretot amb flors i en color, es veren influenciades pel seu interès en Matisse, André Kertész, Visconti, Josep Pla, Blai Bonet…, que confirmaren la seva postura d’aprendre del passat per comprendre el que es fa.

L’altre gènere destacat a la trajectòria de Catany i que podem contemplar a les obres exposades és el retrat. A partir de 1994, continua amb la recerca de la bellesa per centrar-se en el tema del rostre, es decanta per la fotografia en color, l’enquadrament basat en un primer pla i dóna molta importància a la posterior intervenció en el resultat final al laboratori. Gent que es troba als seus viatges, ballarins (la dansa és una de les seves passions), persones anònimes per les quals se sent atret, accepten posar per a ell i apareixen representats sense cap artifici, normalment davant un fons neutre per captar el rostre i fotografiar allò real per anar més enllà de la imatge mateixa i així transmetre les seves emocions.

Actualment, Catany treballa amb la fotografia digital, procediment utilitzat a les obres exposades. El tiratge giclée és una tècnica fotogràfica recent que consisteix en la reproducció d’una imatge digitalitzada enviada des d’un ordinador a una impressora d’injecció, la qual li permet obtenir un millor resultat en la qüestió del color.

Ha estat guardonat amb els premis següents: Premi Primavera Fotogràfica (1990), European Publishers Award (1997), Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2000) i Premio Nacional de Fotografía del Ministeri de Cultura espanyol (2001). El 1990, el Govern francès el distingeix amb el títol de Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres.

[1] Borhan, Pierre; Catany, Toni; D’Hooghe, Alain. «Toni Catany. L’artista en el seu paradís». Barcelona, Lunwerg Editores, 2000.Catàleg  de l’exposició realitzada al Museu Nacional d’Art de Catalunya.