UN SEGLE DE PAISATGISME A LES ILLES BALEARS
Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma en el seu desig de recuperar la memòria artística ha organitzat la mostra “Un segle de Paisatgisme a les Illes Balears” comissariada per l’historiador i crític d’art Francesc Miralles. Aquesta exposició convida l’espectador a redescubrir la riqueza i la singularitat de la pintura de paisatge, alhora que permet constatar la vocació artística i internacional d’aquesta terra.
A través d’una selecció de 45 obres que provenen de col·leccions d’Amèrica Llatina, Catalunya i de les pròpies Illes, inclou 25 artistes, que arribaren de diferents horitzons: els catalans Sebastià Junyer, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Eliseu Meifrèn i Hermen Anglada-Camarasa, el belga William Degouve de Nuncques, l’uruguaià Pedro Blanes Viale, el mexicà Roberto Montenegro i els argentins Tito Cittadini, Atilio Boveri, Francisco Bernareggi i Cesáreo Bernardo de Quirós. Tots ells artistes modernistes o postimpressionistes que, al costat de pintors illencs com Antoni Gelabert, Joan Fuster Bonnín, Antoni Ribas Oliver, Llorenç Cerdà i Joan Vives Llull entre d’altres, van contribuir cadascun amb peculiar personalitat a renovar la pintura del paisatge, tot escrivint així un dels capítols més importants de la vida cultural de les Balears.
Francesc Miralles planteja aquesta exposició des d’una “tesi de fort contingut”: "Mallorca ha estat determinant per la configuració del paisatgisme espanyol, i en menor grau, pel paisatgisme en alguns punts de Sud-amèrica. O sigui, que no es tracta només de fer un recull d’una quantitat d’obres més o menys impactants, sinó de subratllar la importància que Mallorca ha arribat a tenir dintre la pintura espanyola. Mentre Madrid es centrava en la pintura d’història i costumista, Catalunya es decantava vers la natura; i tots els pintors catalans van trobar a Mallorca més que una temàtica, una manera de concebre el paisatge. A partir d’aquell moment es va estendre una visió lírica de la natura que ha marcat la història del paisatgisme". Per evidenciar aquest fet, l’exposició es sustenta en una cinquentena d’obres que poden incloure’s entre 1850-1950 tot i que aquestes dates no siguin pas estrictes.
Espai: Planta 0
Producció: Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma i la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM-Obres Socials)