Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma i DKV Seguros anuncien que la guanyadora de la 5a Beca de producció a la creació videogràfica DKV - Es Baluard 2018 és l'artista Irene de Andrés (Eivissa, 1986) amb el projecte Complejos de destino. Capítulo I: Prora. Aquesta decisió ha estat adoptada, el dia 3 de maig de 2018, de manera unànime pel jurat de la convocatòria, compost per Alicia Ventura (comissària i assessora Col·lecció DKV), Javier Hontoria (comissari i crític d'art), Tania Pardo (Responsable d'exposicions de La Casa Encendida), Juan Bautista Peiró (assessor Col·lecció DKV) i Nekane Aramburu (directora d'Es Baluard).
L'ajut, dotat amb un import de 5.000 euros, donarà lloc al desenvolupament del projecte presentat per l'artista, que s'exposarà a Es Baluard a partir del mes de novembre de 2018, i participarà en una exposició col·lectiva a Ca n'Oliver, Maó, Menorca, del 5 d'octubre de 2018 al 6 de gener del 2019.
Així mateix, el jurat vol ressaltar la qualitat dels projectes rebuts durant la convocatòria, que ha sumat fins a un total de 104 projectes, dels que a més el jurat vol destacar dues mencions especials per als artistes Marla Jacarilla, per la seva proposta Las cosas: una historia del S.XXI, i Serafín Álvarez, per la denominada Abismo.
En el projecte guanyador d'Irene de Andrés Complejos de destino. Capítulo I: Prora es destaca l'ús d'un llenguatge propi, a través d'un discurs que l'artista ha desenvolupat en els últims anys d'una manera coherent, aplicant mètodes d'investigació i anàlisi que es plasmen en treballs de gran rigor. Amb aquest projecte, Irene de Andrés torna a tractar el turisme com a tema, però implementant la idea amb un tomb cap a l'obsessió pel viatge, per col·leccionar llocs, i com aquesta colossal indústria es fa cada vegada més fort engolint tot al seu pas. Els mateixos edificis en les seves diferents etapes, sent els fruits del negoci turístic, compten què ha passat, què està passant i què pot passar.
Complejos de destino. Capítulo I: Prora és una altra accepció per al·ludir als complexos turístics i fa referència a aquells hotels que ofereixen tot el necessari perquè els hostes no hagin de sortir del seu recinte. Aquest tipus de llocs, juntament amb els creuers s'han tornat cada vegada més populars i funcionen com una ciutat dins d'una altra.
L'artista situa el projecte en un dels majors complexos turístics, i un dels més antics, Prora, a l'illa de Rügen, a la costa del mar Bàltic al nord-est d'Alemanya. Aquesta és una edificació aixecada a l'Alemanya Nazi durant els anys 1936 i 1939, quan va ser abandonada a causa del esclat de la Segona Guerra Mundial. El que va néixer com a ideal de vacances i de turisme és un dels temes àmpliament desenvolupats per aquesta artista durant els últims anys, que s'adapta a noves funcions reobrint les seves portes a aquells que vulguin i puguin permetre un apartament allà. Un projecte que, en definitiva, el jurat destaca com avanç sobre l'anàlisi de la transformació social i els paisatges contemporanis.
En anteriors edicions de la convocatòria van resultar guanyadors de la beca els projectes (Preposición) La Habitación (2014), de Elssie Ansareo i Alaitz Arenzana, Skyline (2015), de Javier Artero, The sun is gone but we still have the view (2016), de Joan Bennassar i En la oscuridad brillante (2017), de Fermín Jiménez Landa.
Irene de Andrés es va graduar a l'Escola de Belles Arts de la Universidad Complutense de Madrid (2004-2009) on va fer un màster d'investigació i producció artística (2009-2010). Ha estat una de les artistes residents de l'Escola FLORA Ars+Natura de Bogotà (Programa de residencias artísticas A/CE) el 2016 i del programa The Harbor de Beta Local a San Juan de Puerto Rico el 2017.
Entre les beques i premis que ha rebut destaquen el premi Circuits d'Arts Plàstiques 2012, Generaciones 2013, Injuve 2014, las Ayudas a la Creación Visual Vegap 2015 i el Premi Ciutat de Palma 2015. Ha gaudit dels programes de residència de BilbaoArte, Casa de Velázquez i Atelierhaus Salzamt a Linz (Àustria).
Recentment, el treball d'Irene ha pogut veure al MuHKA (Museu d'Art Contemporani d'Anvers), al MACE (Museu d'Art Contemporani d'Eivissa), en IFA Galerie a Berlín, a la segona edició de la Triennal Frestas al Sesc Sorocaba (Brasil) i en la passada Biennal Leandre Cristòfol celebrada al Centro de Arte La Panera de Lleida. La seva última exposició individual va tenir lloc a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona el novembre de 2017.