ALBERTO GARCÍA-ALIX IMPARTIRÀ UN TALLER DE FOTOGRAFIA A ES BALUARD

Coincidint amb la celebració de l’exposició “Lo más cerca que estuve del paraíso”, Alberto García-Alix impartirà un taller els dies 13, 14 i 15 de setembre de 16h a 21h. Hi podran participar 12 persones amb nivell avançat de fotografia i el seu preu serà de 180 euros, amb un descompte del 25 per cent per a membres d’Amics d’Es Baluard.

El taller oferirà l’oportunitat de compartir amb un dels grans mestres de la imatge un espai de debat i xerrades sobre la fotografia. Durant els tres dies que durarà, García-Alix intercanviarà la seva feina i experiència amb els participants, que hauran de dur el seu portafoli de treball. Els interessats a participar-hi hauran de remetre a l’adreça jessica@al-liquindoi.com, abans del 30 d’agost, el seu currículum, 15 fotografies realitzades per ells en baixa resolució i els motius pels quals volen assistir al taller. L’organització els respondrà l’1 de setembre.
“Lo más cerca que estuve del paraíso” mostrarà 58 fotografies d’Alberto García-Alix realitzades a les Balears, especialment a les Pitiüses, i un diaporama amb 200 obres de l’artista. L’exposició s’inaugurarà el 9 de setembre i es podrà visitar fins al 9 de gener de 2011.
 
 
Alberto García-Alix (Lleó, 1956)
Viu i treballa a Madrid. A l’edat de vint anys abandona la llar familiar i la universitat per muntar el seu primer laboratori amb l’amic Fernando Pais, a Madrid, l’any 1976. De formació autodidacta, realitza, entre el 1976 i el 1986, retrats de petit format del seu entorn més proper, que es converteixen en una crònica d’aquesta generació marcada per la transició democràtica i amb una íntima referència biogràfica de l’artista.
 
Es trasllada a París el 2003, on s’enfronta a una crisi personal, a la vegada que lluita contra una greu malaltia. És a la capital francesa on explora un nou format, el vídeo, amb l’obra Mi alma de cazador en juego, que forma part d’una trilogia, «Tres vídeos tristes».

Torna a Madrid el 2005, on funda la productora No Hay Penas. Amb motiu d’una exposició col·lectiva de fotografia organitzada per la Seacex el 2007, té el seu primer contacte amb la Xina, i és tant l’impacte que li produeix la societat d’aquell país que decideix, l’any següent, establir-s’hi durant algun temps.
 
Reconegut amb el Premio Nacional de Fotografía l’any 1999, també ha estat guardonat amb el Premio Bartolomé Ros a Photoespaña (2003) i el Premio de Fotografía de la Comunidad de Madrid (2005).
 
La seva obra s’ha exposat a Madrid, Londres, l’Havana, París, Frankfurt, Nova York, Pequín, entre altres ciutats, i ha estat objecte de diverses retrospectives, la més recent la realitzada al MNCARS de Madrid l’any 2008.