Es Baluard dedica de nou els primers mesos de l'any a artistes i a projectes formatius i de recerca vinculats al seu programa de gèneres i transgèneres. En el terreny expositiu, podran veure's mostres de les artistes Teresa Matas, Marina Núñez i Shirin Neshat, en els que són els primers monogràfics que el museu dedica a aquestes tres creadores, i noves perspectives pel que fa a la col·lecció permanent. d'altra banda, hi destaquen el projecte de l'artista Ana Gallardo "Un lugar para vivir cuando seamos viejos"; "Indrets invisibles" amb Sa Galania i la participació de María Ruido; “Locus amoenus”, de Juanjo Oliva, centrat en el cruising com a paisatge; la conferència de Victòria Combalía i la projecció del seu documental Dora Maar, a pesar de Picasso; les incorporacions de Susana Blas i Semíramis González al projecte en procés "Dones Dadà"; i una trobada amb una de les artistes de "Col·lecció permanent": Concha Jerez.
"Per què em vestesc de negre si estim tant la vida? (Teresa Matas. Una revisió des de la contemporaneïtat)"és la primera exposició que Es Baluard dedica a l'artista mallorquina. Amb direcció curatorial de Nekane Aramburu, la col·laboració de diversos col·lectius de comissàries com María José Corominas, Ana Bárbara Cardellà, Magda Albis i Pilar Rubí, i amb disseny espacial i escenogràfic de Miquel Martorell, aquesta revisió es podrà visitar a partir del 3 de febrer. Teresa Matas, que treballa des dels anys setanta, ha tingut una trajectòria independent fora de tota classificació, passant entre diferents formats i tècniques.
D'altra banda, a partir del 4 de febrer, es podran veure obres de Shirin Neshat al Gabinet d'Es Baluard entorn a la peça "Fervor". Un discurs visual sobre dos temes complexos, els rols de gènere i les societats islàmiques contemporànies, sempre tractant de transcendir cap a un significat universal. Així defineix Shirin Neshat el seu propi treball, desenvolupat a través de la fotografia, el vídeo i el cinema des de la dècada dels 90.
A partir del 9 de març, i després de la master class que impartirà dia 8, podrà veure's una exposició de Marina Nuñezque segueix l'estela que el museu dedicà, el març de 2016, a l'artista Narcisa Hirsch. El projecte posa la mirada en els límits del cinema experimental amb les arts, els trucs visuals vinculats a les primeres projeccions cinètiques i la intervenció en la samplerització de videojocs que generen nous universos auràtics integrats en la pell dels espais. Ideat per a l'Aljub, l'antic dipòsit d'aigües del segle XVII subterrani del complex cultural d'Es Baluard, en aquest projecte l'autora ens involucra en una suggestiva atmosfera en complicitat amb la història del lloc i les energies de vides passades.
En el terreny d'investigació, l'Observatori del museu mostra actualment "Locus amoenus - Paisatges de cruising". Es tracta d'una proposta en procés a manera d'assaig de Juanjo Oliva que pretén desestructurar compartiments estancs que determinen qui ocupa el paisatge, entenent la pràctica sexual denominada cruising com a lloc de transversalitats i tangencialitats heterogènies.
L'artista argentina Ana Gallardo du a terme, fins al 2 de febrer, "Un lugar para vivir cuando seamos viejos. Escuela de oficios deseados". Integrat en el programa "GranGent/GentGran", aquesta activitat projectarà un espai d'ensenyaments de tallers d'oficis desitjats, impartits per persones de la tercera edat a un públic general.
També en el terreny formatiu, Sa Galania Art, cultura i mediació durà a terme a partir del 31 de gener, amb la participació de María Ruido, el projecte "Indrets invisibles". En aquest, un grup de dones en situació de risc social abordaran l'espai públic des de les seves subjectivitats i reflexionaran, des de les pràctiques de l'art contemporani, sobre la relació que mantenen elles mateixes amb la ciutat i els seus diferents espais públics.
La comissària Victòria Combalía realitzarà una conferència dia 22 de març i la presentació, l'endemà, del documental Dora Maar, a pesar de Picasso, codirigit amb Alejandro Lasala i que passa revista a la vida i obra d'aquesta artista francesa, situant-la en el context artístic del surrealisme i de la fotografia dels anys 30 i proporcionant les claus per a la comprensió d'un personatge complex, secret i misteriós, que la història va situar a l'ombra de Picasso.
També en aquest àmbit, el projecte obert i participatiu "Dones dadà" incorpora a dues noves autores. Susana Blas i Semíramis González plantejaran en els pròxims mesos una proposta basada en la idea de "temps històric circular", que es concretarà en dos projectes d'investigació: "Les artistes espanyoles i Dadà" i "Processos Dadà amb Aurora Duque". "Dones Dadà" és un arxiu en procés en què diversos autors documenten, investiguen i donen a conèixer el treball de les dones vinculades d'una o altra manera a aquest moviment i el primer estadi del qual pogué veure’s a l’Observatori d’Es Baluard a finals de 2015.
A més, com un tot continu respecte a la museografia de la col·lecció del museu que atorga especial interès a la tasca del pensament i obra produït per dones, fins a gener de 2018 es pot veure l'exposició "Col·lecció permanent", que té com a vectors les obres de destacades artistes, com són Ana Mendieta, Marina Abramovic, Katy Bonnín i Concha Jerez. Aquesta última protagonitzarà una trobada amb el públic el proper 5 d'abril de 18:00 a 21:00h, en el qual l'artista realitzarà un repàs a l'art conceptual a l'Estat espanyol i al seu treball a partir de l'obra Silencio.