La instal·lació està composta per tres pantalles, ja obsoletes, de procedència diversa —un notebook, un marc digital i una càmera fotogràfica—, totes intervingudes per l’artista. En el seu procés de creació, Irene de Andrés investiga amb les pantalles i intenta recuperar-ne l’interior, les desmunta i les estripa per extreure’n el cristall líquid i els filtres interiors, gràcies als quals les pantalles polaritzen la llum. Modificant les parts de cada screen, De Andrés crea dibuixos i formes geomètriques senzilles, d’aspecte eteri, inspirada en l’obra i les formes dels suprematistes russos, com Kazimir Malévich, o els neoplasticistes holandesos, com Piet Mondrian.

Amb Behind the screens, l’artista planteja una crítica al nostre sistema de consum: aparells tecnològics, característics del segle XXI, dissenyats per reproduir una infinitat d’imatges, emmudeixen, la seva funció es trunca i només són capaços de mostrar una única imatge simple, clara i geomètrica. L’obra d’Irene de Andrés trenca el concepte d’usabilitat del món hiperconnectat i digital, ens posiciona en la crítica al sistema des de les reivindicacions ecologistes i de consum, i ens parla d’obsolescència programada, ruïnes digitals i paradisos prefabricats.

I.LL.