Aquest web utilitza cookies perquè puguem oferir-te la millor experiència d'usuari possible. La informació de les galetes s'emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer quan tornes a la nostra web o ajudar el nostre equip a comprendre quines seccions del web trobes més interessants i útils.
Conchita
Data: 2008
Tècnica: Ceràmica de Rafael Bordalo Pinheiro. Pintura vitrificada i ganxet
Mides: 31 x 115 x 90 cm
Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma
Núm. Reg. : 593
Obra no exposada
Conchita pertany a una sèrie d’obres realitzades en ceràmica i ganxet (una apropiació d’un conjunt limitat de peces de pisa dissenyades pel famós artista portuguès del segle XIX Bordalo Pinheiro, conegut per les seves caricatures, escultures i dissenys ceràmics). Es tracta de la representació naturalista d’animals en grans dimensions, la majoria dels quals generen malestar o temor en la seva proximitat a las persones (en el cas de l’obra que ens ocupa és un cranc, però la sèrie també conté vespes, llangardaixos, serps, etc.). Aquests animals no domèstics estan ambiguament empresonats o protegits per una segona pell de ganxet que els domestica i atrapa. L’ús del ganxet en un paradoxal empresonament o protecció dels animals, relegat així al context domèstic, obre un camp d’interpretació vast i ric motivat per la bellesa i l’estranyesa generades pel resultat de l’operació.
E.C.
Joana Vasconcelos viu i treballa a Lisboa. Doctora en Comunicació Estètica, estudià arts visuals a l’Ar.Co - Centro de Arte e Comunicação Visual a Lisboa. La seva obra, principalment escultòrica, es basa en l’apropiació, reconversió i reutilització d’objectes quotidians per dotar-los de significats nous. Aquestes enginyoses associacions li serveixen per qüestionar la societat contemporània en què vivim en temes relacionats amb el paper de la dona o la classe social. La relació de contraris entre públic i privat, artesanal i industrial, tradició i modernitat o cultura popular i cultura erudita són constants en el seu treball, així com la mirada envers la cultura popular portuguesa. El 2009 creà una obra específicament per a l’Aljub d’Es Baluard, Garden of Eden #2, un jardí immens de llum i color construït amb objectes artificials i quotidians que romp amb qualsevol idea de jardí natural, i usa, com és habitual en Vasconcelos, la relació de contraris entre allò natural i la tecnologia. E.C.