Data: ca. 1977
Tècnica: Pintura, tela i materials diversos
Mides: 198,5 x 154 x 45 cm
Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma, dipòsit col·lecció Govern de les Illes Balears
Núm. Reg. : 761
Any d’ingrés : 2012
Obra no exposada
Des que arribà a París els anys vint, Miró entrà en contacte amb l’obra i la personalitat del poeta, dramaturg i artista plàstic francès Alfred Jarry i, en especial, amb la seva obra teatral Ubu roi, l’estrena de la qual, a París, el 1896, obrí la porta al teatre d’avantguarda i de l’absurd. Els personatges principals d’aquesta farsa burlesca en què Jarry arremet contra l’autoritat i els abusos de poder són Père Ubu, un tirà sanguinari, grotesc, vulgar i cínic, i la seva companya Mère Ubu, seguits d’una cort de personatges ridículs.
Aquesta atracció per la figura d’Ubú continua anys després, concretament fins a l’últim període de la seva trajectòria. A finals del 1975, Joan Baixas, director del grup Teatre de la Claca, col·labora amb Miró en la gestació de l’obra teatral Mori el Merma, que es preestrenà al Teatre Principal de Palma el 7 de març de 1978 i mesos després, el 7 de juny del mateix any, s’estrenà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Le Chien d’Ubu i El abanderado són dos dels personatges creats pera la posada en escena de Mori el Merma, una peça sense diàlegs que agafa el nom d’una tradició catalana segons la qual el grotesc cap gròs que obria la processó del Corpus era assetjat pels nins, que cridaven «Mori el Merma». El Merma com a personatge ridícul, igual que Ubú a l’obra de Jarry, representa Franco i converteix l’obra teatral en una metàfora de la dictadura franquista. No s’ha d’oblidar que aquesta obra es començà a gestar a finals del 1975, poc temps després de la mort del dictador.
Per a la creació dels personatges, de mida natural, utilitzaren materials lleugers que permetien el moviment dels actors a l’escenari, pera la qual cosa empraren goma escuma, celastic, filferro i canya. I ho recobriren tot amb una tela de cotó blanc que s’impregnàs bé de la pintura aplicada pel geni català. Per a la creació d’aquests personatges, més d’una dotzena, El abanderado i Le Chien d’Ubu entre d’altres, a nivell formal partiren d’obres anteriors de Miró, L’enfance d’Ubu i Ubu aux Baléars en concret, d’una gran riquesa cromàtica, controlada per una correcta il·luminació. En el cas de Le Chien d’Ubu, Miró ideà el personatge de manera que si es girava al revés es convertia en un altre ninot. D’altra banda, El abanderado és una figura més rica pel que fa als elements, com ara el ram de flors que porta al costat de la bandera sobre la qual Miró dibuixà el número tres, xifra que ens remet a l’interès de Miró per la simbologia i que veim de nou als seus esbossos i notes relacionades amb la peça teatral.
S.H.