La peculiaritat familiar de Wifredo Lam, fill de pare xinès i mare mulata, el vincula a qüestions racials, socials i a alguns sincretismes. Lam arribà a Espanya el 1923 interessat a descobrir la modernitat. Sorprès, de primer, per l’academicisme imperant, s’abocà a investigar els paisatges de l’interior (Conca, fonamentalment) i la pobresa de la gent del camp, l’Escuela de Vallecas i els moviments surrealistes i cubistes. Influït pel marxisme, per a ell Picasso fou una revelació pictòrica i política, se submergeix en una profunda crisi econòmica i personal que, vinculada al seu compromís social, derivà en una fase revolucionària i antifeixista, etapa durant la qual gairebé no pinta. Allistat a l’exèrcit republicà, la implicació política d’aquest moment es reflectíen la seva obra. Una vegada instal·lat a Barcelona, el 1937, s’uneix a la vida cultural, es fa soci de l’Ateneu Socialista i entra en una etapa fèrtil que el porta a París. Tot plegat genera un estil personal, profundament compromès i arrelat al subconscient, que entén la creació artística com a acte de descolonització. N.A.