Aquesta obra és un oli damunt fusta de format mitjà en el qual Miriam Cahn planteja un realisme subjectiu basat en la reinterpretació de la figura femenina, tot i que elimina qualsevol signe d’identitat. L’artista ens alerta d’una situació aparentment perillosa, una composició que ja ha tractat en obres anteriors. Les mans, com ella mateixa defineix, són el seu «instrument de pensament».

Miriam Cahn és una creadora multidisciplinària que tracta la naturalesa humana, el significat de ser dona i el sentit d’autodeterminació. El cos és el motiu sobre el qual treballa de manera més reiterada, l’aborda des d’una condició material i física, i n’investiga els diferents significats associats: abjecció, vulnerabilitat i ignorància apareixen de manera recurrent a la seva obra. Aquests temes, a més de preocupacions sociopolítiques complexes, són afrontats per l’artista figurativament, tot i que constatam a la seva obra tons marcadament expressionistes. Al llarg de la trajectòria de la creadora trobam, a més, composicions paisatgístiques i referències poderoses en contra de les guerres de Sarajevo, de l’Iraq o de Síria. L’obra de Cahn realitzada al llarg de les dècades dels setanta i dels vuitanta es caracteritza per dibuixos de gran format que la porten a treballar directament a terra per evitar qualsevol distància mediativa entre la tècnica i el tema; un treball gestual que assoleix una dimensió performativa. Als anys noranta predomina la pintura a l’oli, obres en les quals el color cobra protagonisme en el vocabulari visual de l’artista, influïda per les imatges de la publicitat i els mitjans de comunicació de masses. Cahn utilitza freqüentment el vermell per ressaltar els genitals i denotar qüestions relatives a la sexualitat i a la fertilitat. Rastres del seu procés creatiu, com ara les empremtes dactilars i altres marques, sovint són visibles en els seus treballs, que vinculen la imatge resultant amb el gest performatiu.

I.A.