Pintor, escultor i ceramista. De molt jove coneix i estudia el moviment futurista i el 1928, als setze anys, és convidat a participar a la Biennal de Venècia. Estableix relació amb els futuristes, amb els quals exposa en diverses ocasions i dels quals rep moltes influències, sobretot de Marinetti i les seves teories. El 1929 comença a allunyar-se dels postulats futuristes per tornar a la tradició realista i desenvolupar temàtiques més tradicionals, com la mitologia, el paisatge, el ciclisme, les festes i els cavalls, entre d’altres. Estudia la renovació de la ceràmica lígur amb Lucio Fontana i a partir de 1950 s’inicia en l’escultura, el fresc i el mosaic, i crea nombrosos murals a Sardenya, Ligúria, Nàpols i Pescara. Des del 1962 fins a la seva mort alterna la residència entre Pollença, Lugano i Milà. La seva pintura es nodreix generosament del paisatge illenc, tractat sovint amb un cromatisme i un lirisme exaltats. El 1984 se li dedica una exposició al Palazzo Reale de Milà i aquest mateix any té lloc una antològica al Palazzo dei Diamanti de Ferrara. El 1988 s’inaugura a la Llotja de Palma una mostra antològica. Ha rebut nombrosos premis i distincions, entre els quals podem destacar el nomenament de Ciutadà d’Honor per l’Ajuntament de Palma (1987), la Medalla d’or del Círculo de Bellas Artes de Palma (1997) i la Medalla Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (1997). El 1997 s’inaugura a Lugano la Fondazione Aligi Sassu e Helenita Olivares per a la conservació del seu llegat. Té obres en nombroses col·leccions públiques i privades, com les del Museo Nacional de Bellas Artes, l’Havana, el Pushkin Museum of Fine Arts, Moscou, la Galleria Internazionale d’Arte Moderna di Ca’Pesaro de Venècia, i l’Ajuntament de Palma, entre d’altres. E.B.