Pablo Picasso

Musiciens et danseur

Data: 1957

Tècnica: Plat rodó. Argila vermella cuita, pintada i vidrada. Peça única

Mides: 23 cm diàmetre

Es Baluard Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma

Núm. Reg. : 483

Obra no exposada

Quan a finals de 1946 Picasso visita amb Françoise Gilot el taller Madoura a Vallauris, França, descobreix una nova via d’expressió artística en la qual treballarà; la reproductibilitat de l’obra d’art a partir de la tradició artesanal de la terrissa. Un total de 633 creacions—en sèrie i també obres úniques— configuren l’extensa producció, realitzada entre el 1947 i el 1971.

Picasso adopta l’objecte utilitari i domèstic —plats, palanganes, gerros, pitxells, bols, rajoles, etc., produïts pel matrimoni Georges i Suzanne Ramié—, tant com a superfície pictòrica sobre la qual desenvolupa temàtiques lligades a la mitologia, el retrat, la tauromàquia, entre d’altres, o com a material que manipula, modelant directament el suport per vincular-lo a temes del seu interès.

A més de la creació en sèrie, edicions de més o menys exemplars segons cada cas, realitzà en paral·lel diverses peces úniques, entre les quals destaca Musiciens et danseur, de 1957. L’argila vermella, en aquest cas, modelada en forma de plat rodó, plasma una escena de dansa estructurada a partir de la síntesi de les formes primitives i ens remet a la peça de fang com un dels primers elements que l’ésser humà realitzà i que, a més,fou objecte d’ús en rituals ancestrals.

S.H.

Biografia de l'artista