Joan Brossa

Parany

Data: 1986

Tècnica: Escala de fusta, rajoles i lletres de fusta

Mides: 160 x 100 x 100 cm

Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma

Núm. Reg. : 376

Obra exposada

La peça consta d’una escala de fusta d’aparença rústica situada sobre un abecedari de fusta que, al seu torn, descansa sobre un paviment configurat per les típiques rajoles de les voravies del barri de l’Eixample de Barcelona (les anomenades «panot de flor», dissenyades per Josep Puig i Cadafalch a principis del segle XX pera la casa Amatller).

Parany és un bon exemple d’una de les línies característiques de la producció de Brossa: el cèlebre poema-objecte. Joan Brossa desenvolupà la seva obra sempre en diàleg entre la poesia i la pràctica, entre allò literari i allò visual. En aquesta línia de creació es poden ubicar els famosos poema-objecte, en els quals el poeta introdueix objectes quotidians, trobats fortuïtament i, sense manipular-los, els presenta acoblats, junts, per accionar en l’espectador records que, combinats, ofereixen noves lectures. Brossa presenta els elements tal com són, aparentment només els junta, però en fer-ho els resignifica i provoca jocs mentals i simbòlics que accionen l’imaginari en el qual s’insereixen, des del camí marcat pels ready-made de Marcel Duchamp.

En la trajectòria de Brossa trobam alguns elements clau que es repeteixen al llarg de la seva producció, i l’ús de l’alfabet n’és un factor vertebrador. L’abecedari, les lletres, són per a ell quelcom més que elements de narració, poden arribar a ser en si mateixes les protagonistes de l’obra. El poeta, que les entén com a objectes trobats, valorats fins i tot de manera individual, construeix cartells, poemes, peces i poemes-objecte de caràcter escultòric, com és el cas de Parany. L’escala de fusta s’assenta sobre l’alfabet de la llengua catalana, en el qual la O ha estat apartada del seu ordre natural per situar-la encimbellada dalt de tot dels escalons. Sense la O la quadrícula és perfecta: cinc files a cada costat tanquen un espai impecable que ‘sembla’ que condensa tots els elements tipogràfics necessaris per vertebrar un idioma. Però és una il·lusió i, a la vegada, un «engany», perquè falta la O, que juga a la «trampa» (al parany) visual per la semblança tipogràfica amb el 0 de l’escala numèrica.

I.LL.

Biografia de l'artista