El 1969 es trasllada a Barcelona, on estudia història de l’art i història moderna i contemporània, i on resideix des de llavors. Els seus començaments als anys setanta s’emmarquen dins el corrent del conceptualisme, en què qüestiona la funció de l’art, de l’artista i del consum a partir de diverses disciplines com ara el vídeo i la fotografia. És un dels exponents principals de la consagració de la pintura a Europa al començament dels anys vuitanta, dècada durant la qual assoleix el reconeixement internacional i exposa no tan sols a Espanya, sinó també a França, el Regne Unit i el Japó. Les obres d’aquests anys mostren la influència d’Albert Ràfols-Casamada, Antoni Tàpies i, sobretot, Joan Miró. El degoteig i la pinzellada ràpida remeten al primitivisme característic d’aquest gènere pictòric, combinat al final de la dècada amb les seves frases iròniques i la incorporació d’objectes quotidians com ara llibres i sabates, en què treballa la lliure associació del signe i la imatge. Al començament de la dècada dels noranta, amplia les imatges amb parts del cos humà (mans, peus), i progressivament es torna més introspectiu, amb interseccions i superposicions d’elements com ara el degoteig i la línia. El 1998 deixa d’exposar, encara que continua pintant, fins al 2007, quan exposa a la Galeria Joan Prats de Barcelona. Ha participat en la Biennal de Venècia del 1986 i en la Documenta de Kassel el 1987. Entre els museus nacionals i estrangers en els quals ha exposat destaquen els següents: Fondation Cartier de París (1997), IVAM de València (1998), Malmö Konsthall, Suècia (1998), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (2001) i l’Irish Museum of Modern Art de Dublín (2010). Diferents col·leccions públiques i privades tenen obra seva: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Fundació ”la Caixa” de Barcelona, Fundaçao Serralves de Porto i el Centre Pompidou de París, entre d’altres. E.B.