Aquest web utilitza cookies perquè puguem oferir-te la millor experiència d'usuari possible. La informació de les galetes s'emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer quan tornes a la nostra web o ajudar el nostre equip a comprendre quines seccions del web trobes més interessants i útils.
Searching for Africa in LIFE
Data: 1996
Tècnica: 5 C-print adherides a plexiglàs
Mides: 152,4 x 101,6 cm c/u
Edició: 1/3
Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma
Núm. Reg. : 625
Any d’ingrés : 2009
Obra exposada
Les imatges no són innocents, segons Alfredo Jaar, cada una representa un concepte ideològic sobre el món. Tots tenim un compromís amb aquest món i per actuar-hi, de primer, l’hem d’entendre i els mass media són fonamentals per això. Searching for Africa in LIFE (1996) és fruit de l’interès de Jaar en els mitjans de comunicació, el fotoperiodisme, que se centra en la cobertura del continent africà que va realitzar la revista americana LIFE des del 1936 fins al 1996, any de creació d’aquesta obra.
A través d’una composició formada per 5 fotografies digitals de gran dimensió, Jaar recull cada una de les portades de la revista realitzades durant aquells seixanta anys, un total de 2.128 –col·locades en ordre cronològic–, per reflectir l’escàs seguiment d’Àfrica d’una de les revistes més influents del món. Només cinc fan referència al continent, tot i que únicament apareixen fotografies d’animals i obvien per complet les dificultats de la població, per la qual cosa critica la imatge d’Àfrica (o la «no-imatge») que va donar la publicació a la societat.
L’apropiació de les portades de revistes és una fórmula que Jaar adopta a altres peces significatives com (Untitled) Newsweek (1994) i From Time to Time (2006) –obra en què evidencia els tres temes més tractats sobre Àfrica pels mitjans occidentals: els animals, la fam i la malaltia.
S.H.
Artista, arquitecte i director de cinema, viu i treballa a Nova York, ciutat on resideix des de l’any 1982. Creador socialment compromès, denuncia el distanciament entre els països desenvolupats i els d’Àsia, l’Amèrica Llatina i especialment Àfrica, des d’un discurs més poètic que combatiu. Atret pel món de la informació, plasma la indiferència dels mitjans de comunicació vers el països més pobres. Vídeo, escultura, fotografia, intervencions en espais públics o instal·lacions són els diferents suports que utilitza per dur a terme les seves obres inspirades en les situacions socials, la poesia, el cinema... i així concebre models de pensament, tal com ell mateix defineix les seves obres. Àfrica a través de projectes com The Rwanda Project (realitzat entre els anys 1994 i 2000) i Emergencia (1998), les polítiques restrictives de la immigració a països europeus com Finlàndia (One Million Finnish Passports, 1995), la invisibilitat dels indigents (Lights in the City, Montreal, 1999) són només alguns dels temes en els quals Jaar ha profunditzat al llarg de la seva extensa trajectòria. Entre les seves intervencions públiques destaquen A logo for America (1987), que va tenir lloc a Times Square (Nova York); Playground (1999), realitzada a Sant Boi (Barcelona); La geometria de la memoria, instal·lació vinculada al Museo de la Memoria y los Derechos Humanos a Santiago de Xile (2010) o Park of the Laments, un projecte de l’Indianapolis Museum of Art (Indiana), realitzat el 2010. Ha participat a la Biennal de Venècia els anys 1986, 2007 i 2013 (representant a Xile), Biennal de São Paulo (1987, 1988), Biennal de Sydney (1990), així com també a la Documenta de Kassel (1987, 2002). La seva obra ha estat objecte d’un extens nombre d’exposicions a diversos països: New Museum of Contemporary Art (Nova York, 1992), Whitechapel Gallery, (Londres, 1992), Museum of Contemporary Art of Chicago (1992), Moderna Museet (Estocolm, 1994), Centre d’Art Santa Mònica (Barcelona) i Koldo Mitxelena, Sant Sebastià (ambdues el 1998), la Fundación Telefónica, Santiago de Xile (2006), Musée des Beaux Arts (Lausana, 2007) i Museu d’Art Contemporani de Barcelona (2009) entre d’altres. Guardonat amb el Premio Extremadura a la Creación (2006) i el Premio Nacional de Artes Visuales de Chile (2013), la seva obra forma part de col·leccions públiques i privades a nivell internacional com, per exemple: Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León (Lleó), Artium de Álava (Vitòria), Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, Tate (Londres), Centre Pompidou (París) The Art Institute of Chicago, Louisiana Museum of Modern Art (Humlebæk, Dinamarca), Daros Latinamerica (Zuric, Suïssa) i Museum of Contemporary Art (Los Ángeles, Estats Units). E.B.
Exposicions relacionades