En aquesta peça de vídeo ens trobam l’actor belga Bernard Eylenbosh que encarna l’alter ego de l’artista al llarg de cinc capítols en què narra en primera persona i mirant la càmera projectes de Carles Congost que no es dugueren a terme, amb la qual cosa mostra a l’espectador una mena d’antologia d’obres mai no realitzades pel creador.

Amb aquesta proposta, Congost aprofundeix en la part més desconeguda pel públic de la professió d’artista visual. El creador s’exposa com a exemple, enumera projectes i treballs més enllà dels currículums habituals, plens de premis o d’èxits, i posa en relleu els que, per raons diverses, no arribaren a néixer o foren un fracàs. Paradoxalment, i a això juga l’artista, la llista de projectes no realitzats es formalitzen en si mateixos quan es conten, gràcies a la narració del seu alter ego, i deixen de ser idees escabellades no materialitzades per formar part de l’obra, encara que sigui en un format diferent al que ideà.

La peça té una posada en escena acurada, un espai interior que recorda un despatx o una oficina, un escenari neutre i anodí amb el qual l’artista concedeix tota la importància a l’oralitat del relat i a la interpretació de l’actor. Els episodis se succeeixen amb l’explicació d’històries ocurrents i situacions insospitades del passat del creador, en una concatenació d’anècdotes que, inicialment, poden semblar simpàtiques i naïf però que en el fons retraten de manera excepcional el funcionament i els secrets del sistema de l’art contemporani. Els cinc projectes no realitzats dibuixen un arc temporal en la vida del creador que va en paral·lel als anys de la bombolla immobiliària i l’inici de la crisi a l’Estat espanyol. Congost ens ofereix un relat autobiogràfic que, lluny de ser un exercici egocèntric, articula una narració a manera d’exemple de com la situació sociopolítica afectà els agents artístics i el sistema mercantil de l’art.

I.LL.