Eight Lessons on Emptiness with a Happy End reflecteix la preocupació de l’artista d’origen serbi Marina Abramović per l’excés de violència en la nostra societat actual. Referint-se al concepte de buit en el budisme (per aconseguir l’harmonia entre el cos i l’ànima cal buidar primer la ment i així permetre la transformació cap a un nou estat), l’artista crea aquesta obra el 2008 per afrontar la presència constant de la violència i la guerra, representades de manera constant als mitjans de comunicació contemporanis. Evocant un text de Susan Sontag del llibre Regarding the Pain of Others–on l’autora nord-americana tracta les arrels de la guerra– , Abramović reflexiona sobre els centenars d’imatges que mostren la mort de persones que veiem a Internet, als diaris, a la televisió, fins i tot als videojocs, sense ànim de redempció.

Per a la realització del projecte, l’artista opta per traslladar-se a Laos, on desenvolupa un vídeo multicanal i una sèrie de fotografies, entre les quals es troba The Family A, de la col·lecció d’Es Baluard. El projecte va ser concebut el 2006, quan visita per primera vegada aquest país; allà pren com a fonts d’inspiració la seva experiència vital amb un xaman a qui veu sacrificant un porc per entrar al món espiritual, i observa simultàniament com els nens poden comprar armes de joguina mentre té lloc la cerimònia d’uns monjos budistes. El vídeo consisteix en una instal·lació formada per cinc canals que recullen el paisatge de Laos a través d’imatges estàtiques i introdueixen a continuació les diferents fases d’un conflicte bèl·lic (la negociació, la batalla, el transport de captius...) protagonitzat per nens vestits amb roba militar, a la manera de tableaux vivants.

Alhora, l’artista realitza una sèrie de fotografies en les quals torna a aparèixer al costat dels nens que varen protagonitzar el vídeo. Abramović, amb una clara intenció de cridar a la compassió de l’espectador, a The Family A –igual que a la resta de fotografies de la sèrie– planteja una escenificació controlada. Assimilant la composició típica d’un retrat de família, sobre les seves cames un nen està assegut amb uniforme de soldat, tots dos amb cara inexpressiva davant un fons neutre i en posició frontal. El nen que sosté l’arma amb les mans és utilitzat per l’artista com un símbol de la dualitat violència-innocència, la qual cosa dona lloc a una nova iconografia per representar la possibilitat de redempció.

S.H/N.A.