14 de juny de 2023
Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma presenta «Camins d’horabaixa. Iniciació al bosc», una exposició d’Álvaro Perdices comissariada per Horacio Fernández, que s’inaugura al públic el pròxim dijous 15 de juny a les 19 hores i es podrà visitar a l’Espai D d’Es Baluard Museu des del 16 de juny fins a l’1 d’octubre de 2023. D’altra banda, el Museu organitza una visita exclusiva per a Amics d’Es Baluard amb l’artista i el comissari el 15 de juny a les 18 hores.
«Camins d’horabaixa. Iniciació al bosc» és una instal·lació site-specific que parteix d’un conjunt de fotografies que es varen realitzar durant algunes setmanes de voluntariat a l’escola-bosc Ses Milanes (Bunyola, Mallorca) l’estiu de 2020.
El projecte es presenta com una clariana del bosc, com a lloc d’aprenentatge, de revelació. Els infants de Ses Milanes són presents, habiten la clariana, però no es mostren. La instal·lació apel·la a la memòria de l’espectador, que també va ser nin i a l’escola va gaudir més del pati que de l’aula. Hi ha presències latents i invisibles que és fàcil imaginar i sentir. Les imatges, el bosc, s’apoderen de les parets de la sala d’exposició, ocupant l’espai, integrant l’espectador.
L’exposició es completa amb una peça addicional, anomenada Genealogía formada per una seqüència d’imatges, documentació històrica de les escoles-bosc a Espanya i a altres països, així com alguns projectes en què l’artista es troba immers.
Horacio Fernández, comissari de l’exposició explica que “amb l’espai construït es tracta de suggerir la sorpresa de la clariana del bosc. Es pretén que l’exposició tregui momentàniament l’espectador del museu. I fins i tot una passa més: que surti un instant de l’experiència quotidiana i urbana. Durant aquests mesos de calor potser és una bufada d’aire fresc. Tan sols un espai que envolta l’espectador, una clariana on el visitant és convidat a aturar-se i a quedar-se en suspens”.
Reflexions de l’artista sobre l’exposició:
«Camins d’horabaixa. Iniciació al bosc» és una instal·lació site-specific creada per a una de les sales d’Es Baluard. Aquesta qualitat és sempre un repte i, alhora, un compromís amb la naturalesa de l’obra i el marc contextual, el lloc on l’obra està situada. És un element que cada vegada em preocupa més i en el qual pretenc insistir perquè potser allò específic permet una experiència més genuïna, íntima i personal. En altres paraules, la possibilitat d’anar-se’n a casa amb quelcom, que no és poca cosa.
El conjunt de les fotografies que mostr es varen realitzar durant algunes setmanes de voluntariat a l’escola-bosc Ses Milanes (Bunyola, Mallorca) l’estiu de 2020.
A partir d’aquest material, i pensant en el valor i l’experiència de l’entorn natural com a lloc experimental, pedagògic i de creixement, s’ha plantejat el projecte. Les imatges es disposen en tres parets. A la primera (la paret que no veim mai quan entram perquè sempre és darrere nostre) hi ha una gran massa boscosa que ens envolta.
A la segona paret, les imatges separades per fines línies blanques es converteixen en una seqüència, un passeig que ens presenta diverses clarianes al bosc. Espais on han ocorregut coses. Si miram acuradament entre el fullatge o a terra podem rastrejar accions que remeten a l’habitabilitat d’aquests llocs, als quals en realitat pertanyem. No hi trobam figures com les que pul·lulen als paisatges classicistes, però el signe de l’acció i la qualitat arqueològica és evident.
Al final de la sala, a la tercera paret i en quatre imatges amb perspectiva, s’endevina la sortida de la clariana del bosc, però passant per aquests llocs d’experiència i coneixement. En altres paraules: llocs on s’insta el cos a l’acció. Sorprenentment una imatge que hem deixat enrere es torna a repetir. En aquest cas, com Horacio Fernández, curador del projecte proposa, una tíbia, un bastó de comandament o un pal guia reposa oblidat a terra.
Les fotografies s’acompanyen d’una quarta paret, un mirall on aquestes imatges i els visitants es reflecteixen. El terra amb textura ens convida a asseure’ns i s’estén en algunes de les fotografies de la paret. Asseure’s a terra col·loca la mirada a l’alçada de la càmera. Una posició que és a l’alçada aproximada dels ulls dels nins i les nines de Ses Milanes.
Una peça addicional, anomenada Genealogía [Genealogia], ens acomiada i enllaça de nou amb la instal·lació. És fora de la sala, al passadís exterior. Està formada per una seqüència d’imatges feta amb l’obra d’artistes d’altres èpoques, textos de diversos autors i passejants, documentació històrica de les escoles-bosc a Espanya i a altres països, així com alguns projectes anteriors i actuals en què estic immers. Aquesta línia pretén mostrar un ecosistema visual i les diverses idees amb què treball.
BIOGRAFIA
Álvaro Perdices (Madrid, 1971) és un artista visual que ha desenvolupat la seva carrera i formació a Los Ángeles, ha treballat en el Museo Nacional del Prado i ha participat en diversos projectes tant educatius com curatorials. Durant la seva trajectòria, ha experimentat en paral·lel les dues institucions: acadèmica i cultural; atenent sempre a la complexa relació que s’estableix entre aquesta i l’individu. La seva línia d’investigació es centra en la construcció d’espais que —establint-se com una esquerda— possibiliten comportaments, actituds o desobediències que transiten la perifèria, problematitzen la normativitat i interpel·len allò que s’escapa de la institució.
