Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma presenta «Som Palau / Som Estable», una exposició d’Ana Laura Aláez de nova producció que, partint de les característiques estructurals de l’espai expositiu, planteja una reflexió al voltant del buit com a matèria escultòrica sobre la base de cinc obres: una fotografia i quatre escultures, totes elles realitzades a les Balears, reforçades amb textos escrits per la mateixa artista a partir de l’experiència viscuda durant la configuració de cadascuna d’elles.
Comissariada per Frederic Montornés, l’exposició, en tot el seu conjunt, deixa entreveure, a més, múltiples referències al pols d’un pensament que, com el d’Aláez, es debat entre l’atàvic i l’ancestral, el que és tel·lúric i l’epidèrmic, el que és públic i el que és privat, etc. “Som Palau / Som Estable” no tracta de visibilitzar la deriva artística d’Ana Laura Aláez. En conseqüència, no es tracta d’una exposició retrospectiva sinó d’un projecte de caràcter experimental. El que explora aquesta exposició és una direcció, aquella cap a la qual es dirigeix Aláez des de la seva arribada a Mallorca. Les obres que donen compte d’aquesta deriva, al mateix temps que s’alcen per a ser transitades i observades des de diferents punts de vista, delaten el ressò d’una experiència personal a través d’altres formes de representació.
Des d’una perspectiva escultòrica, són diversos els aspectes que cal destacar d’aquesta exposició:
- el diàleg que s’estableix entre materials antagònics com l’espart i el ferro
- els vincles que existeixen entre el dibuix i l’escultura
- la consideració del cos humà com a portador o suport viu de l’escultura
- la dependència recíproca entre la matèria i el buit
- la metàfora com a motor artístic i poètic
- el ressò del procés escultòric com un ritu de passatge
“Som Palau / Som Estable” consta d’una sèrie de formes en xarxa que només existeixen quan es munten perquè els elements que les componen necessiten nuar-se i sostenir-se entre si. Es tracta d’una sèrie d’estructures sense principi ni fi, susceptibles de multiplicar-se per l’espai expositiu tantes vegades com l’artista consideri oportú.
Frederic Montornés, comissari de l’exposició, explica en el seu text per al programa de mà, que quan l’artista va trepitjar per primera vegada l’Espai B d’Es Baluard Museu va sentir la necessitat de recuperar l’espacialitat dels seus projectes instal·latius previs, que dibuixava amb gran precisió, per a traduir-los en formes orgàniques capaces de reflectir el mateix tipus d’intensitat. Prossegueix dient Montornés que “el que aquest espai va provocar en Aláez va ser la necessitat de modificar el seu volum mitjançant l’aportació de qualitats oposades i complementàries de l’ordre del còncau/convex, buit/ple, presència/absència, recer/erm, etc.”
Cal assenyalar que el muntatge d’aquesta exposició ha estat primordial per a l’activació de cadascuna de les cinc obres. S’ha treballat en el museu com si fora en un estudi.
Segons paraules de la mateixa Ana Laura Aláez: “He treballat una obra reticular que parteix d’un relat biogràfic que comença a articular-se des d’allò més petit i insignificant. Aquesta exposició, encara que té un format escultòric, és una crònica de la vida imperfecta que compartim entre qualsevol de nosaltres, que manca de grans discursos i que mai acaba de completar-se.”
David Barro, director d’Es Baluard Museu, assenyala que “Ana Laura Aláez és una artista clau per a entendre la història de l’art a Espanya en les últimes dècades. Exigent i perseverant, no s’ha abandonat a un clixé perquè ha estat contínuament qüestionant el món que li envolta. Aquesta sort de reflexió constant en Es Baluard es trasllada a unes obres capaces de conjugar sensacions contràries i sembrar la diferència; unes obres extremadament belles, però també crues, contundents i fràgils en la seva manera de treballar el buit com a material. Tota l’exposició és un gest escultòric i performatiu que embolica altres gestos, incitant a un moviment constant al visitant”.
BIOGRAFIA
Ana Laura Aláez (Bilbao, 1964), artista multidisciplinària que, partint de la relectura, en les seves primeres obres, de qüestions plantejades per artistes d’una generació anterior en el que es va donar a conèixer com la Nova escultura basca, actualment s’interessa en introduir elements correctors vinculats a la perspectiva de gènere i a la utilització de materials i estratègies processuals al marge de la tradició escultòrica més ortodoxa. Considera tot el seu treball, sobretot el tridimensional, com si es tractés d’una relació epistolar amb altres artistes referents.
Entre les seves exposicions individuals destaquen les celebrades a: CA2M (2019); Azkuna Zentroa (2021); Towada Art Center, Towada City, Japó, (2008); MUSAC, Lleó (2008); Museo Banco de la República de Bogotà (2006); Centro Cultural de España, Mèxic (2004); Helsinki City Art Museum, Hèlsinki (2004); Pabellón Español de la 49.ª Biennal de Venècia (2001); MNCARS, Madrid (2000).
També ha participat a nombroses exposicions col·lectives a: Triennal d’Oku-Noto, Suzu, Japó (2023); Museo Guggenheim, Bilbao (2007); The National Museum of Art, Architecture and Design, Oslo (2005); Podewil Center of Contemporary Art, Berlín, 2004); PS1, MOMA, Nova York, (2003).