Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma presenta «L’acció roja i la membrana», una exposició de Katja Meirowsky (Straussdorf, 1920 – Potsdam, 2012) que ofereix una mirada crítica a l’obra i la vida d’una artista excepcional però escassament estudiada i coneguda.
Comissariada per Bartomeu Marí i Imma Prieto, la mostra presenta una selecció de pintures, dibuixos i collages realitzats entre les dècades de 1940 i 2000 que reflecteixen una vida marcada per la tragèdia de l’Holocaust, la guerra i la seva superació, des de la seva formació a Berlín fins a la seva vida a Eivissa, un entorn rural i no industrialitzat, lluny de la metròpolis.
Formada en l’esperit modern de les arts, Katja Meirowsky va ser una artista que, a partir de l’empremta de les avantguardes, va cercar camins per a sortir de la modernitat sense caure en nostàlgies o llenguatges del passat. La seva és una obra anacrònica, que surt de la seva època i busca uns altres temps, fora del present i dels seus estils predominants.
Estudiant de pintura a Berlín, va ser durant l’època nazi membre de la Rote Kapelle [Orquestra Vermella], una organització de resistència al feixisme i assistència als jueus i als quals havien de fugir del règim. En 1949 va fundar, al costat d’altres artistes, el cabaret d’artistes Die Badewanne [La banyera], un centre d’experimentació multidisciplinària que unia la pintura, la literatura, la dansa, el teatre i la música i que s’inspirava en la literatura surrealista i l’art modern perseguit i censurat pels nazis per a la seva reinterpretació i adaptació a la realitat del moment.
En 1953 es va establir a Eivissa, sent l’única dona del Grupo Ibiza 59. Va ser a l’illa on va desenvolupar la major part de la seva obra. La seva pintura es construeix per eliminació, per destil·lació de formes generades a partir de la voluntat de fugir del rigor del cubisme, d’apartar-se de la condició líquida de l’espai surrealista i dels egoismes expressionistes, del tachisme o de l’informalisme que dominaren el mercat de l’art des de la postguerra. Meirowsky fa avançar la seva obra pel camí de l’abstracció, però gairebé sempre amb delicats equilibris entre la presentació d’espais prototeatrals (hi trobam escenaris, cortines…) i la natura que l’envolta, sense oblidar l’empremta dels humans sobre la terra i els paisatges, la cultura i els seus vestigis.
Imma Prieto, comissària de l’exposició, explica que “amb aquesta exposició finalment tractam en condicions d’igualtat a tots els membres del Grupo Ibiza 59. Recordo quan preparava la mostra de Tur Costa, que en la recerca apareixien els retalls de premsa del grup, i de vegades no posaven ni el nom, Katja Meirowsky apareixia a les fotos però no l’anomenaven. A cop de veure-la, vaig tenir la curiositat de saber qui era. Al principi semblava que no hi havia quasi res, i a poc a poc, es va anar entreveient el conjunt. I, més enllà d’això, recuperem a escala internacional el llegat d’una de les artistes més compromeses de l’Alemanya de la II GM i la postguerra, amb uns codis visuals que desafien el cànon de l’època, des de la capacitat de relat documental dels camps, fins a la transformació de l’horror en clau urbana.
Bartomeu Marí, comissari, afegeix: “Katja Meirowsky ens convida a recordar que a la història de l’art occidental li continua faltant “l’altra meitat de l’avantguarda” com va denominar la crítica d’art italiana Lea Vergine a l’art realitzat per dones, infravalorat, si no ignorat, pels historiadors. També ens mou a considerar la pràctica de l’art més enllà de la mera producció d’imatges, com una acció reivindicativa i com una membrana entre passat i present, essencial per a imaginar el futur”.
David Barro, director d’Es Baluard Museu, afirma que “es tracta d’una exposició necessària i rigorosa que respon a la missió que els museus tenen d’investigar, introduir, projectar i situar l’obra d’artistes que no han estat valorades degudament pel context de la història de l’art recent; en aquest cas, a més, amb la particularitat de la seva relació amb l’illa d’Eivissa”.
L’exposició s’inaugurà al públic el dijous 30 de maig de 2024 a les 19 hores i es podrà visitar a partir del 31 de maig a l’Espai A d’Es Baluard Museu i fins al 25 d’agost de 2024.