Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma obre la primera temporada expositiva de 2021 amb «Memòria de la defensa: arquitectures físiques i mentals», una mostra col·lectiva que convida a reflexionar, des de la nostra contemporaneïtat, sobre els motius arquitectònics, físics i mentals pels quals es construeixen estructures de defensa a les nostres societats. En aquest sentit, el Museu llança la pregunta: “de què o de qui ens protegim?”
Aquest projecte, comissariat per Imma Prieto i Pilar Rubí, s’obre al públic el proper 25 de març a partir de les 19.00 hores amb totes les mesures de seguretat e higiene i es podrà visitar fins el 26 de setembre de 2021 a l’Espai C d’Es Baluard Museu.
El plantejament neix a partir de la idea de fortalesa, com la que envolta Es Baluard Museu i que va ser projectada fa quatre segles a Mallorca per l’enginyer renaixentista Giovan Giacomo Paleari Fratino, qui també va idear múltiples fortificacions situades a la Mediterrània i al cor de Europa.
“El fet de pensar en murades situades en aquests enclavaments ens introdueix, paradoxalment, en una línia de temps que sabem quan comença i que, lamentablement, encara segueix el seu curs”, explica Imma Prieto.
“Així, presentam un recorregut que ens apropa tant a Frantz Fanon, reconeixent-nos hereus d’accions colonialistes i d’ocupació, com a les relacions i denúncies que Foucault va apuntar a Vigilar i Castigar. Quina relació hi ha entre un baluard, una presó i una escola? Volem escoltar, com diria Gayatri Spivak, les veus que hi ha a l’altre costat de el mur”, afegeix.
Entre els i les artistes participants a l’exposició, hi trobam obres de Lida Abdul, Marwa Arsanios, Roy Dib, Mounir Fatmi, Jorge García, Juan Genovés, Leo Gestel, Patricia Gómez & Mª Jesús González, Petrit Halilaj, Peter Halley, Mestre de la conquesta de Mallorca, Antoni Muntadas, Daniela Ortiz, Tommaso Realfonso, Wolf Vostell i Kemang Wa Lehulere.
D’altra banda, Es Baluard Museu organitza una visita exclusiva a l’exposició per a Amics d’Es Baluard Museu amb una de les comissàries, Pilar Rubí, el proper 30 de març i un programa de visites guiades gratuïtes per als dies 20 d’abril i 1 de juny. Ambdues activitats requereixen d’inscripció prèvia a través de la web.
La mostra s’organitza en tres àrees diferenciades que permeten aprofundir en la dicotomia que plana sobre els motius pels quals es construeixen estructures de defensa. “Com es subratlla al llarg del recorregut expositiu, allò del que solem defensar-nos no té a veure amb una agressió física, sinó més aviat, amb la por que provoca la proximitat i l’assimilació d’idees alienes o, millor dit, amb allò que pot modificar les nostres maneres de pensar i fer”, assenyala Pilar Rubí.
«Memòria de la defensa: arquitectures físiques i mentals» presenta un primer espai que, a mode d’introducció, engloba obres que ens acosten a diferents moments històrics en què, d’una banda, es reflecteix la necessitat d’aixecar fortificacions i, de l’altra, ens permet plantejar-nos com les connexions amb el passat són més de les que imaginem. El fresc de la Conquesta de Mallorca (s. XIII), reproduït per primera vegada per a l’exposició, ens planteja contradiccions, a qui protegeix la murada? A través de plànols de diferents èpoques i iconografies diverses, ens aproximam a escenaris en els quals la por a l’altre es fa present.
El segon àmbit planteja el doble joc que s’amaga rere antigues fortificacions i actuals murs. Des dels barrots de Juan Genovés o Peter Halley, ens situem en el mur que separa Palestina i Israel de la mà de Lida Abdul i Roy Dib. La sala es tanca mitjançant la intervenció de Kemang Wa Lehulere i una sèrie de documents procedents, majoritàriament, de l’Arxiu Intermedi Militar de Balears. S’incideix en la necessitat de mantenir vives les memòries, així com de conservar-les i reactivar-les.
Per aquest motiu, des del departament d’Educació d’Es Baluard Museu s’ha dut a terme «Memòria del lloc», un procés de recerca sobre la història del context físic immediat al baluard de Sant Pere que presenta un recopilatori testimonial de persones veïnes o vinculades als barris pròxims al Museu.
Les entrevistes, que es poden consultar a la web del Museu, permeten conèixer diversos aspectes del context històric més proper, com ara la transformació del barri, l’ús que tengué el quarter, anècdotes de l’època de la Guerra Civil o l’explosió de 1963, que va enderrocar part de la murada, a més de reflexions sobre la situació actual del barri i el canvi en les maneres de viure i de relacionar-se en la societat actual enfront de perills externs.
Finalment, a l’exposició es plantegen connexions amb el present més immediat de la mà de Maria Jesús González i Patricia Gómez, Antoni Muntadas, Mounir Fatmi i Petrit Halilaj: por a les idees, pandèmies, presons, murs i fronteres. En un moment en què els Museus són i han de erigir-se com espais de trobada i acollida, de cura i afectes, cal pensar quines estructures físiques i mentals bloquegen la possibilitat de convertir-se en comunitat.