Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma presenta «Personae. Màscares contra la barbàrie», una exposició que estructura i defineix la identitat de la Col·lecció del Museu a partir d’una línia d’investigació centrada el cos humà entès com a reflex de les situacions sociopolítiques de cada època. En aquest sentit, el projecte resitua el focus sobre el significat de «persona», a partir del treball desenvolupat per un conjunt d’artistes sobre la defensa dels drets fonamentals.
L’exposició, comissariada per Imma Prieto, s’inaugura al públic avui, 25 de novembre, a les 19 hores i es podrà visitar a l’Espai C d’Es Baluard Museu des del 26 de novembre de 2021 fins el 13 de novembre de 2022.
A partir d’una de les peces clau del Museu, el conjunt de titelles i dibuixos realitzats per Miró al voltant del text d’Alfred Jarry Ubu Roi, «Personae. Màscares contra la barbàrie» planteja per què, des de la prehistòria, l’ésser humà ha necessitat crear una màscara per poder expressar-se a partir de contextos i situacions que requereixen l’encarnació d’altres identitats.
Així, la mostra assenyala diferents escenaris (ritualístics, xamànics, teatre clàssic, així com contextos històrics en els quals la situació política censurava la diferència) per apropar al públic una multiplicitat de manifestacions que presenten la representació de l’ésser humà com a reflex d’un espai-temps del qual forma part com a fil conductor. Així, aprofundeix en la investigació que ens acosta a la creació de la identitat a partir d’una anàlisi arrelada en la relació que s’estableix entre el cos, l’individu i la imatge.
“Cal destacar com al llarg del segle XX i XXI s’ha transformat la mirada al voltant del subjecte i com aquesta transformació ha donat lloc a un nou imaginari. Apropar-nos a la manera en què s’ha representat el cos humà permet que ens demanem qui som o, sobretot, què impossibilita que poguem ser”, explica Imma Prieto.
“En un temps en què el pes de la moral i el dogma esdevenen modus vivendi amb l’única finalitat de vetar la llibertat d’expressió, l’exposició resitua el focus sobre el significat de «persona» i ens condueix a un espai en el qual es desvelen múltiples contradiccions que continuen caracteritzant les nostres societats, des d’aquelles en què l’ésser humà encara es troba oprimit per qüestions polítiques fins a altres, més properes, en què en nom d’una falsa llibertat la nostra identitat queda cosificada pel dogma de les noves dictadures mercantils”, afegeix.
L’exposició es presenta a partir de tres àmbits diferenciats i compta amb obres d’artistes com Marina Abramović, Pilar Albarracín, Karel Appel, Mercedes Azpilicueta, Miquel Barceló, Per Barclay, Georg Baselitz, Christian Boltanski, Robert Cahen, Miriam Cahn, Pepe Cañabate, Maria Carbonero, Francesc Català-Roca, Toni Catany, Lluis Claramunt, Carles Congost, Esther Ferrer, Bel Fullana, Ana Gallardo, Alberto García-Alix, Daniel García Andújar, Ferran Garcia Sevilla, Amparo Garrido, Susy Gómez, Núria Güell, Lawrence Abu Hamdan, Rebecca Horn, Wifredo Lam, Jana Leo, Robert Mapplethorpe, Nauzet Mayor, Manolo Millares, Joan Miró, Amedeo Modigliani, Jean Marie del Moral, Shirin Neshat, Antón Patiño, Pablo Picasso, Joan Ponç, Charo Pradas, Bernardí Roig, Francisco Ruiz de Infante, Antonio Saura, Gabriel Serra, Josep Maria Sert, Antoni Socias, Antoni Tàpies, Endre Tót, Eulàlia Valldosera, Darío Villalba, Robert Wilson, Wols i Francesca Woodman.
El primer àmbit sorgeix del conjunt de materials que formen part de la investigació que Miró realitzà i que acabà amb l’adaptació teatral Mori el Merma (estrenada al Teatre Principal de Palma el 1978 en col·laboració amb Joan Baixas). Els personatges prodiguen nepotisme i una certa decadència filtrada per altes dosis d’ironia.
La sala es tanca amb la col·laboració inèdita que el creador Robert Wilson ha realitzat a partir d’una relectura de l’Ubu Roi d’Alfred Jarry i Joan Miró. El resultat ha estat la peça sonora UBU SOUNDS THE ALARM [Ubú fa sonar l’alarma], que acompanya els personatges i accentua la demència i la decadència de les societats contemporànies, a la vegada que recupera aquesta capacitat de la màscara per ser a través de la mirada i la veu.
El segon àmbit se centra en una sèrie de manifestacions pictòriques, la gran majoria realitzades a partir de la segona meitat del segle XX, que ens introdueixen en la transformació que ha sofert la representació del cos humà. Amputacions, fragments i rostres alienats creen un univers des del qual pensar-se un mateix per tal de provocar que s’entengui la manca de drets civils que permetrien parlar d’un contracte social just en el qual els ciutadans puguin ser en llibertat.
Finalment, l’exposició presenta diverses propostes, la majoria realitzades entre els anys setanta del segle XX i l’actualitat, que parteixen d’una reflexió originada en la qüestió identitària. Així, aquest tercer àmbit aprofundeix en treballs, temps i contexts en els quals la persona reivindica la seva manca de llibertat.
Cicle de performance
Dins el marc d’activitats paral·leles a l’exposició, el Museu organitza el cicle de performance «[Comfort (Voyeur) Control]», commissariat per Tolo Cañellas, amb artistes i col·lectius com Itziar Okariz, Esther Ferrer, Toni Hervás, El Palomar i Susy Gómez. Aquest programa s’iniciarà el proper 18 de desembre de 2021 i es desenvoluparà de manera escalonada fins el setembre de 2022.
D’altra banda, el Museu organitza una visita exclusiva per a Amics d’Es Baluard amb la comissària el 25 de novembre a les 18 hores. Els Amics gaudeixen de visites guiades amb comissaris i artistes, visites al tallers d’artistes, conferències, workshops, tallers, descomptes a la botiga, entre d’altres.