01 de febrer de 2023
Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma presenta «Sense Rumb. Confrontar la Imago Mundi», una exposició que estructura i defineix la identitat de la Col·lecció del Museu a partir d’una línia d’investigació centrada en la representació i projecció del món en la seva contemporaneïtat.
El projecte continua la línia de recerca del museu iniciada en l’exposició “Memòria de la defensa” en la qual ja es va plantejar la idea de la delimitació d’un espai identificat a partir de qüestions culturals i simbòliques, entre altres, com van fer els cartògrafs mallorquins fa 700 anys.
Prenent com a punt de partida l’Atles (1375) de Cresques Abraham i a partir de l’interès a recuperar el llegat medieval i posar l’èmfasi en ser capaços d’imaginar el món, igual que van fer els cartògrafs, s’ha proposat al comissari Agustin Pérez Rubio dur a terme una lectura en clau contemporània repensant el llegat i qüestionant les maneres de representar el món que ens ha arribat avui.
L’exposició s’inaugura al públic el proper 2 de febrer a les 19 hores i es podrà visitar a l’Espai C d’Es Baluard Museu des del 3 de febrer de 2023 fins al 21 de gener de 2024.
La nova lectura de la Col·lecció d’Es Baluard Museu, juntament amb els préstecs de col·leccions privades de l’illa, se sustenta en la noció de desorientació i dislocació com a estratègies preses de manera conscient per desmuntar la construcció de la història de la humanitat i les representacions de la Imago Mundi –Imatge del Món– que ens han arribat. A més, pretén, a través de les obres com a formes de representació, deixar de perpetuar i erradicar dels nostres conceptes, escrits i imatges, la matriu colonial, imperial, racista i sexista del pensament eurocèntric.
L’exposició s’estructura en quatre sales. A la primera, sota el títol “Transcendir el gir copernicà” es presenta l’Atles de Cresques. A continuació, trobem la idea de reescriptura de la història, sota el títol “Desmantellant el gir lingüístic: la història invisible”. La tercera sala, “El llegat colonial en la contemporaneïtat”, repensa i qüestiona el llegat colonial que ens ha arribat als museus i, finalment, la sala dedicada a “El futur del passat: quan la conseqüència es fa causa”, que presenta una reflexió sobre de quina manera els artistes estan reivindicant qüestions d’opressió, de racisme, d’immigració, visibilitzant i evidenciant aquests processos, la qual cosa comporta també un caire alliberador.
Imma Prieto, directora d’Es Baluard Museu explica que “aquest projecte és una fita pel museu. A l’exposició “Memòria de la defensa” s’incloïen una sèrie de cartografies històriques de diferents arxius, com l’Arxiu del Regne, l’Arxiu Militar de Palma o l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i ja es va intentar portar l’Atles de Cresques, però no ens va ser possible per una sèrie de permisos. És una feina que hem continuat fins que hem aconseguit portar l’exemplar que hi ha a la Biblioteca Nacional. El que ens interessa no només és el contingut, que és un document meravellós de fa 700 anys, sinó el gest: com una sèrie de cartògrafs l’any 1300 varen ser capaços d’imaginar el món, no només geogràficament, sinó també a partir d’una singularitat que apel·la a la multiplicitat d’identitats i de cultures”.
“En aquest sentit, el projecte té dues parts. Per un costat, el marc conceptual generat pel mateix museu que se centra en aquesta peça que, per primera vegada a la història, torna després de 700 anys a l’arxipèlag balear. I, en segon lloc, li demanem al curador Agustin Pérez Rubio que, des de la pràctica artística, plantegi què suposa imaginar el món avui. D’alguna manera el que es pretén és continuar obrint espais de reflexió i pensament sobre la nostra contemporaneïtat”, afegeix la directora.
Per la seva banda, Agustín Pérez Rubio, comissari de l’exposició, assenyala que “partint del treball realitzat pels geògrafs medievals, que van ser visionaris i van entendre que la seva tasca era plasmar el que constituïa ser i estar en el món, hem construït aquesta guia de viatge “Sense Rumb”, una conscient narració entretallada que interpel·la la nostra manera de mirar, narrar i representar. D’aquesta manera; confronta les accions i els desitjos dels artistes i les potencials formes d’acostament a aquestes obres des del rebuig –formal i conceptual–, per a portar-nos a una dislocació espaciotemporal que serveixi de ruptura amb el positivisme racionalista i modernista de l’eurocentrisme”.
L’exposició compta amb obres dels artistes: Ignasi Aballí, Cresques Abraham, Andreu Alfaro, Kader Attia, Irma Blank, Dineo Seshee Bopape, Andrea Büttner, Miguel Ángel Campano, Juana Francés, Meschac Gaba, Ferran Garcia Sevilla, David Goldblatt, Shilpa Gupta, José Hernández, Erika Hock, Iman Issa, Alfredo Jaar, Voluspa Jarpa, Steffani Jemison, Tadashi Kawamata, Kcho, Bouchra Khalili, José María de Labra, Moshekwa Langa, Richard Long, Ibrahim Mahama, Ángeles Marco, Manolo Millares, Joan Miró, Robert Motherwell, Wangechi Mutu, Guillem Nadal, Miquel Navarro, Ernesto Neto, Gabriel Orozco, Jorge Oteiza, Claudia Peña Salinas, Gala Porras-Kim, Hassan Sharif, Nida Sinnokrot, Joaquín Sorolla i Adriana Varejão.
