MÒDUL 1. Nova institucionalitat

Frances Morris

© Samia Meah

Frances Morris directora de la Tate Modern des del 2016, ha comissariat exposicions com ara les aclamades retrospectives de Louise Bourgeois, Yayoi Kusama i Agnes Martin. També ha encapçalat la transformació de la Tate’s International Collection ampliant i diversificant estratègicament el seu abast i la seva representació a escala internacional, amb la  incorporació de les arts en viu i la performance i explorant noves formes d’exhibició museística. Actualment forma part del Consell Assessor del Museu de Arte Contemporânea de Serralves (Porto), del Consell Científic del Muzeul Național de Artă Contemporană al României (Bucarest), del Comitè Assessor Internacional del Mori Art Museum (Tòquio) i del Comitè Científic del MUDAM (Luxemburg).

Jordi Colomer

Jordi Colomer és un artista que treballa en el camp de l’escultura i les instal·lacions, la fotografia i el videoart, i tota la seva activitat està tenyida d’un marcat sentit performàtic, posant a prova a través d’accions els usos habituals de l’arquitectura i l’espai urbà. Colomer s’interessa pel sistema de representacions de la ciutat i la nostra capacitat per subvertir-les. D’aquesta indagació en sorgeixen temes subjacents com el nomadisme, allò perifèric, l’imaginari popular, l’humor, la comunitat, el que és provisional, la ficció i la utopia.
Va ser el representant del pavelló espanyol a la 57 Biennale de Venècia (2017) comissariat per Manuel Segade, amb el projecte Uneix-te! Join Us!. Des del 2018 impulsa amb el poeta Eduard Escoffet i la productora Carolina Olivares, La Infinita, laboratori de creació i lloc de trobada entre arts visuals i arts en viu, basat a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona). El seu treball s’ha exposat a nombrosos museus, centres d’Art i biennals com el Museu Reina Sofia i Matadero (Madrid), el Jeu de Paume i el Centre Georges Pompidou (París), Belvedere 21(Viena), Bronx Museum of the Arts (Nova York), Art Alameda (Mèxic), Manifesta 10 (St. Petersburg), Manifesta 12 (Palerm), 7 Biennal del Mercossol (Porto Alegre), MAAT (Lisboa), Bozar i Argos (Brussel·les) o el ZKU, Zentrum für Kunst und Urbanistik (Berlín).
Colomer va cursar estudis d’Art a l’escola Eina, d’Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona i d’Arquitectura a l’ETSAB. Ha treballat també com a escenògraf: Olga Sola (Joan Brossa), Final de partida (Samuel Beckett), Perfect lives (Robert Ashley), Carta als actors (Valère Novarina).

Steven Forti

© Fabrizio Fenucci

Steven Forti és professor al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i analista polític. Doctor en Història per la UAB i la Università di Bologna (2011), ha estat també investigador de l’Instituto de História Contemporánea de la Universidade Nova de Lisboa entre el 2014 i el 2022. Les seves investigacions, centrades en els feixismes, els nacionalismes, els populismes i les extremes dretes, estan orientades cap a la història política i del pensament i les cultures polítiques del segle XX i començament del segle XXI, amb una atenció especial a l’Europa del període d’entreguerres i de la Postguerra Freda des de la perspectiva de la història comparada i transnacional. Les seves darreres publicacions són Extrema derecha 2.0. Qué es y cómo combatirla (Siglo XXI de España, 2021) i, amb Francisco Veiga et alii, Patriotas indignados. Sobre la nueva ultraderecha en la Posguerra Fría. Neofascismo, posfascismo y nazbols(Alianza, 2019). És membre del consell de redacció de CTXT, Política & Prosa, Il Mulino i Spagna Contemporánea, i col·labora amb diversos mitjans de comunicació a Europa i a l’Amèrica Llatina.

Janna Graham

Janna Graham és doctora en Cultura Visual, investigadora, coordinadora i curadora, i desenvolupa el seu treball en la intersecció de l’anàlisi institucional, la pedagogia radical, el feminisme i la injustícia espacial. Geògrafa de formació, Graham ha treballat extensament amb grups de suport a la lluita contra el racisme i el desnonament urbà, tant en el marc de les arts i la recerca com des d’altres àmbits. Juntament amb Kirsten Forkert, Gargi Battacharrya, Federico Olivera i organitzacions d’ajuda als refugiats al Regne Unit i a Itàlia ha col·laborat en el llibre How Media and Coflicts Make Migrants (University of Manchester Press, 2021). Entre el 2008 i el 2014 va treballar amb comunitats d’Edgware Road (Londres) per desenvolupar el Centre for Possible Studies, una residència i espai urbà per a la recerca i l’acció que, amb el suport de Serpentine Galleries, ha duit a terme campanyes, exposicions i la sèrie de publicacions Studies on a Road. Graham és també editora d’Art + Care: a Future (Serpentine, Koenig, 2014), una obra basada en un projecte de recerca de quatre anys que va recórrer a estratègies culturals per investigar la relació entre la cura als ancians i el canvi urbà. És professora de Cultures Visuals a la GoldsmithsUniversity of London, on dirigeix el grau de Comissariat, i membre del col·lectiu internacional Ultra-red, organitzadora en el Deptford People’s Heritage Museum i cofundadora del Goldsmiths Centre for Institutional Analysis.

Pablo Martínez

Pablo Martínez és doctor en Història de l’Art amb una investigació sobre les imatges de les multituds a partir del funeral de l’anarquista Buenaventura Durruti. Durant la darrera dècada, el seu treball institucional ha intentat desafiar els límits del museu per imaginar una institucionalitat ecosocial. Ha estat director de Programes del MACBA (2016-2021) i abans responsable d’Educació i Activitats Públiques del CA2M (2009-2016). Entre el 2012 i el 2015 va ser professor associat a la Facultat de Belles Arts de la Universidad Complutense de Madrid. Ha editat llibres, comissariat cicles de performance, activat processos de creació col·lectiva, acompanyat artistes en residències i comissariat exposicions, ha negociat amb veïns, ha protestat contra l’ampliació del MACBA, ha mogut cadires, ha portat botelles d’aigua, ha demanat subvencions i ha ballat fins a fer-se fosc. En l’actualitat, la seva recerca i pràctica està orientada cap a la crisi ecològica i el paper de l’art en la construcció d’una nova hegemonia que possibiliti una transició menys violenta i més justa. Intenta sortir a ballar sempre que pot.

Ildefonso Narváez

Ildefonso Narváez és lletrat municipal de l’Ajuntament de Manilva (Màlaga), màster en Regulació Econòmica i Territorial, Urbanisme i Medi Ambient, especialista en Dret Comunitari Europeu. Doctorand de la Facultat de Dret (Universidad de Málaga), en l’actualitat ultima la seva tesi sobre «La configuración jurídica del derecho a la ciudad. Principios para una teoría de lo urbano». És director acadèmic de les Jornadas de Urbanismo y Territorio organitzades per la Fundación General de la UMA (la 7a edició de les quals s’ha celebrat el 2022). Ha realitzat estades de recerca a la SPISA – Scuola di Specializzazione in Studi sull’Amministrazione pubblica(Alma Mater Studiorum – Università di Bologna) i a l’Escola d’Arquitectura i Disseny (Universidad de Panamá). Ha pronunciat conferències en diverses universitats i entitats públiques sobre l’objecte de la seva recerca, entre d’altres, «La planificación territorial: Europa y Latinoamérica» (17 de maig 2016), «La configuración jurídica del derecho a la ciudad» (octubre 2017) i «La crisis de la Ciudad» (26 de maig 2021). Ha redactat diversos articles acadèmics, v. gr., «Incidencia de la anulación de la ordenación territorial en la adaptación y revisión del planeamiento urbanístico general», aRevista Andaluza de Administración Pública, n. 98, maig-agost (2017); «¿Es la Ley de Impulso para la sostenibilidad del territorio de Andalucía realmente sostenible?»,propera publicació a RAAP; «El derecho a la ciudad y los comunes urbanos. De la hipótesis lefebvriana a la practicidad de las Agendas Urbanas en la configuración jurídica del derecho a la ciudad», pendent de publicar;i ha contribuït també en obres col·lectivesamb «La reforma del régimen local a través de la Ley 27/2013, de 27 de diciembre de racionalización y sostenibilidad de la Administración Local», a La apuesta municipalista (Observatorio Metropolitano de Madrid, 2015); «El fracaso del desarrollismo urbanístico de la Costa del Sol», a Paisajes devastados. Después del ciclo inmobiliario: impactos regionales y urbanos de la crisis (Traficantes de Sueños, 2013). Ha col·laborat amb el projecte de La Casa Invisible de Màlaga des del començament, l’any 2007, on ha pogut contribuir a l’assaig d’un model de gestió ciutadana d’un bé municipal d’ús comú.

Sebastià Mascaró

Sebastià Mascaró és llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de les Illes Balears (2002). És educador i gestor involucrat en temes socials i d’art contemporani. Tècnic educatiu i gestor cultural a l’Àrea d’educació d’Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma (2005-2017), on desenvolupà i executà programes educatius i formatius dirigits a l’alumnat i al professorat. Dugué a terme una tasca d’investigació i desenvolupament de projectes, cicles i tallers per a i amb col·lectius diversos (associacions de salut mental, ALAS, IB Dona, Ben Amics LGTBIQ, Fundació IRES, Metges del Món, entre d’altres). Els col·lectius en risc d’exclusió social i la perspectiva de gènere són constants en la seva trajectòria. Destaca la gestació i coordinació de projectes com «Sant Sebastià, de la icona al mite» (2014-2018) i FICAE nòmada (Festival Internacional de Cortometrajes y Arte sobre Enfermedades) en contextos hospitalaris.

Director general d’Arts Visuals i Programes Públics al Casal Solleric de l’Ajuntament de Palma (juliol 2017 – juliol 2019), on posà en marxa el programa socioeducatiu i artístic. Director general d’Educació i Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma, des del maig de 2021, on coordina el programa Palma Educa i altres activitats formatives.